Resultats de la cerca
Es mostren 47193 resultats
jutjat de primera instància i instrucció
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un partit judicial i amb jurisdicció en tot el seu àmbit, regit per un jutge de primera instància i instrucció.
llibertat religiosa
Dret
Dret de l’individu a professar en el seu fur intern qualsevol creença religiosa (llibertat de consciència) i a manifestar-la exteriorment a través de cerimònies litúrgiques (llibertat de culte).
Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
Gelabert Azzopardi
Teatre
Companyia de dansa i coreografia creada el 1986 per Francesc Gelabert i Usle i Lydia Azzopardi, amb seu a Barcelona.
Tots dos ballarins començaren a collaborar l’any 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983 Five to Two , 1983 Amb l’espectacle Desfigurat 1985 iniciaren la trajectòria com a companyia estable, una de les més consolidades i de més prestigi del panorama internacional de la dansa contemporània Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure , institució que coprodueix i acull l’estrena de les noves produccions, i del 2003 al 2012 en fou companyia resident Ha estat també, del 1989 al 2003, companyia coresident al Hebbel-Theater de…
warrant
Economia
En un títol-valor, certificat d’opció a subscriure, durant un període, o a data fixa, i a un preu fix, determinats instruments financers (accions, obligacions, etc) de la societat emissora o del seu grup.
El warrant , que pot ésser negociat i tramès amb independència del valor no pas com en l’obligació convertible, constitueix un incentiu en la subscripció de valors és un producte financer derivat i el seu és ha conegut una gran difusió
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Periodisme
Associació professional que agrupa els periodistes que exerceixen a Catalunya o bé per compte d'un mitjà de comunicació amb seu a Catalunya.
Defensa els interessos professionals i vetlla per les condicions en què els professionals de la informació desenvolupen la seva activitat Fou creat el 1985 per Llei del Parlament de Catalunya a partir de l'estructura de les associacions de la premsa existents a Catalunya, amb més de 75 anys d'història S'organitza en comissions de treball i territorialment en cinc demarcacions Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna amb seu i junta pròpies, que s'integren en una única junta de govern collegial La biblioteca de l'antiga Associació de la Premsa Diària de…
pagaré d’empresa
Economia
Instrument financer, que és emès a descompte (sobre el seu import nominal), normalment mitjançant subhasta, per grans empreses no financeres i que no té per finalitat l’obtenció de fons per a la tresoreria.
El seu valor és elevat, i el venciment, a curt termini L’emissió pot ésser feta directament per l’empresa desintermediació o a través d’un establiment financer Els pagarés recolzen, pel que fa a llur qualitat o solvència, en una línia de crèdit bancari subsidiari, que n'assegura la liquiditat Són negociables en els mercats financers
Beatriu de Provença
Història
Reina de Nàpols i de Sicília, filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia, hereva de Provença i de Forcalquer, que cedí al seu marit (1246), Carles I d’Anjou.
Governà Provença mentre Carles I i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó Fou coronada reina de Nàpols i de Sicília 1266 amb el seu marit, que ja n’era rei de fet des del 1263
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mare de Déu de la Mata Formava municipi independent a mitjan segle XIX
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja