Resultats de la cerca

El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra…

Treballà a les bandes de Maynard Ferguson 1959 i George Russell 1961-62, entre d’altres, i posteriorment formà els seus propis conjunts i una gran orquestra que actuà en importants festivals durant els anys seixanta i setanta Ellis creà sempre música molt innovadora, però a la vegada accessible Fou pioner en l’ús de diverses tècniques i recursos compassos d’amalgama, distorsió electrònica del timbre, trompeta amplificada i la veu humana com a instrument També contribuí a l’ús d’estructures melòdiques amb quarts de to Publicà els llibres teòrics The New Rhythm Book 1972 i Quarter…

Estudià al Conservatori de Hèlsinki 1895-99, on cursà piano i fou deixeble de M Wegelius en les disciplines d’harmonia i contrapunt Posteriorment amplià coneixements a Itàlia, on estudià amb F Buson, i a Alemanya, on fou alumne de Wilhelm Berger Altra vegada a Finlàndia, fou nomenat director de la Societat Coral d’Estudiants Finesos, entitat per a la qual escriví diverses obres Destacà com a pianista acompanyant de la cantant Maikki Järnefelt Professor d’harmonia i composició a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1936-51, la seva obra mostra la influència de la música nacionalista i un lirisme…

Membre d’una família de músics, es formà a redós de les bandes militars daneses El 1839 pogué escoltar per primera vegada obres de J Lanner i J Strauss, i el repertori l’impressionà tant que l’any següent començà a oferir concerts de música ballable seguint els patrons de les obres de Strauss En una època en què aquest tipus de música experimentava una gran difusió per tot el continent, obtingué molta anomenada com a compositor i director Des del 1843 dirigí els concerts dels jardins del Tivoli de Copenhaguen i amb l’orquestra dels concerts feu diverses gires pel país i a l’…

Realitzà estudis musicals a Odessa, on atragué l’atenció de Leopold von Auer, aleshores professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg, amb qui estudià entre el 1903 i el 1904 El 1904 tingué lloc el seu debut internacional a Berlín, amb un èxit extraordinari Després d’actuar per primera vegada a Nova York, s’establí als EUA i el 1923 obtingué la nacionalitat d’aquest país La seva forma expressiva i apassionada de tocar fou especialment apropiada per a la interpretació d’obres romàntiques Entre els compositors que escriviren música per a ell cal destacar Bohuslav Jan…

Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar…

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou…

Aquesta modificació del comportament, que generalment es reflecteix en un augment de la productivitat, no és deguda a l’acció de l’experiment sinó que és conseqüència de l’atenció especial que reben en efectuar-se l’experiment S'interpreta com una demostració de la importància dels factors socials, sovint més influent que les condicions físiques de treball A partir d’aquí es desenvolupà tota la línia d’investigació sobre relacions humanes a l’empresa, actualment un dels temes dominants en aquest àmbit d’aplicació de la psicologia Fou detectat per primera vegada cap al 1920 en la…