Resultats de la cerca
Es mostren 119436 resultats
Joan Junceda
Disseny i arts gràfiques
Nom usual del dibuixant Joan Garcia-Junceda i Supervia.
Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha una bona part…
Miquel Joan Josep Jaume i Boixader
Literatura
Història del dret
Dret
Cristianisme
Advocat i escriptor.
Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…
, ,
Pere Ferrandis d’Híxar
Història
Fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…
Francisco Elías Riquelme
Cinematografia
Director i productor de cinema.
El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…
Martí Domínguez i Barberà
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià dret a València Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…
,
Pere Domingo i Sanjuán
Biologia
Biòleg.
Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i collaborador de Ramon Turró En aquest centre dugué a terme una notable tasca d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d’higiene 1926 de la facultat de medicina i professor agregat 1933 a la Universitat Autònoma de Barcelona també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i collaborà, el 1924, al…
Olivia de Havilland
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Germana de la també actriu Joan Fontaine , amb qui mantingué una intensa rivalitat, fou descoberta per Max Reinhardt, que li facilità el debut teatral en El somni d’una nit d’estiu , de W Shakespeare, i en la versió cinematogràfica dirigida per ell 1935 Posteriorment, aconseguí la popularitat en formar parella amb Errol Flynn en una desena de films d’aventures, entre d’altres Captain Blood 1935, de Michel Curtiz L’any 1940 fou nominada a l’Oscar per l’actuació a Gone with the Wind 1939, de Victor Fleming i George Cukor, nominació que es repetí el 1942 amb Hold Back the Dawn , de Michel…
Tony Curtis
Cinematografia
Pseudònim de l’actor cinematogràfic nord-americà Bernard Schwartz.
Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk Houdini 1953, de G Marshall, que coprotagonitzà…
Els escenaris de la memòria
Literatura catalana
Llibre de memòries de Josep M. Castellet, publicat l’any 1988.
A partir de la relació d’amistat i d’intellectual amb nou escriptors, l’autor mostra la relació que mantingué amb ells i en fa el retrat D’aquesta interrelació, en sorgeix una biografia contrapuntejada que serveix per a conèixer aspectes fonamentals i determinants de la biografia de JM Castellet El mateix autor defineix el seu llibre com «relats autobiogràfics al voltant d’uns personatges determinats» D’aquests personatges, tres són estrangers —Ungaretti, Passolini, Mary McCarthy—, tres, d’expressió castellana —Aranguren, Alberti, Paz— i tres són catalans —Rodoreda, Pla, Gimferrer— Mentre que…
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…

