Resultats de la cerca

Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic

Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel

És autor d’un cèlebre sistema d’escriptura on emprava microintervals quarts, sisens i dotzens de to Capdavanter de l’atematisme musical, escriví obres de grans dimensions sense que el material temàtic tingués cap funció estructural Deixà 14 quartets basats en diferents sistemes 1920-64 i les òperes Die Mutter ‘La Mare’, 1931 i Nová země ‘Nova terra’, 1935 El seu germà, Karel Hába Vizovice 1898— Praga 1972, fou també compositor i violinista

Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió

Després d’haver pres part en les guerres d’expansió romana al nord d’Itàlia, fou enviat, amb el seu germà Publi , com a dirigent de l’exèrcit romà que havia de contraatacar les forces d’Anníbal a Hispània El 218 desembarcà a Empúries i ràpidament conquerí Tarragona, on se li uní Publi Tots dos junts dirigiren l’ofensiva romana cap al sud, passat l’Ebre, i després de diverses victòries fou derrotat i mort

Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet Publicà monografies com La Têt et ses afluents 1956, Le canal d’Ille 1949 i, en collaboració amb el seu germà Lleó , Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló 1947

El seu pare li traspassà Calonge el 1284 es casà amb Sibilla de Bestracà Acompanyà Pere el Gran a Sicília 1282, i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus El 1315 succeí el seu germà Bernat de Cruïlles i de Peratallada en la procuració general de València

El 1915 entrà al seminari de Barcelona i el 1919 ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri Fou ordenat de sacerdot el 1922 Collaborà a “Vida Oratoriana” La seva producció poètica, de filiació verdagueriana i majoritàriament de caràcter religiós, fou publicada en diversos reculls, sovint illustrats pel seu germà Francesc Pa d’àngels 1945, Estampes i oracions 1947, Saltir 1962, Celístia 1969 i Clarianes 1972 Lluís Millet musicà diverses composicions seves

Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals