Resultats de la cerca
Es mostren 2442 resultats
Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra
Congregació de l’orde cistercenc erigida el 19 d’abril de 1616 per breu pontifici de Pau V.
El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya…
Sant Pere de Calaceit
Art romànic
La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…
Pere Garcia de Benavarri
Pintura
Pintor, probablement d’origen aragonès.
L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del…
Jaume Camps i Rabadà

Jaume Camps i Rabadà
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa 1954, s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura ASESCU, 1976-80, de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura WRSA,…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1350-68) ( Bernat III de Cabrera
) i de Bas (1354-68), i comte d’Osona més tard (1356-68).
Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres contra Castella el 1364 intentà de defensar Calataiud, assetjada pels…
Vicenç de Paül
Retrat de sant Vicenç de Paül
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Vincent de Paul, eclesiàstic i fundador.
Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que…
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…
Teodoro Obiang Nguema
Política
Polític de Guinea Equatorial.
Format a l’Acadèmia Militar de Saragossa 1962-63, el 1968 esdevingué un dels principals executors del règim de terror instaurat pel seu oncle Macías Nguema, primer president de la nova república independent de Guinea Equatorial, mitjançant el càrrec de cap de l’exèrcit El 1979 enderrocà en un cop d’estat Macías, a qui féu executar Autoproclamat president, establí un Consell Militar Superior, igualment corrupte i repressiu El 1986 assumí el Ministeri de Defensa i el 1987 formà el Partido Democrático de Guinea Ecuatorial PDGE El 1992 aprovà la legalització dels partits polítics i…
Joan Hernández i Pijuan
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…