Resultats de la cerca
Es mostren 4704 resultats
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions…
monestir de Clarà

Sant Pere de Clarà
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius, dins el d’Argentona (Maresme).
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920…
lleó

El lleó en l’escut d’armes de Finlàndia
Heràldica
Figura heràldica, una de les més emprades.
La seva representació ordinària és la de rampant, que no cal indicar Altres representacions són el lleó lleopardat o lleó passant , quan es representa passant i amb el cap de perfil Se’n diu lleopard quan és passant però té el cap de cara, i lleopard lleonat quan és en posició rampant però amb el cap de cara Hom parla de cap de lleó quan només es representa el cap de perfil si el cap és representat de cara, hom parla de cap de lleopard , i de lleó de Sant Marc quan ho és assegut, alat, nimbat d’or i posat de cara, tenint entre les potes anteriors un llibre obert que té escrits els mots PAX…
La Rochelle
Capital del departament de Charente Marítim, al Poitou, França.
És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle 1573, pel qual…
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc…
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’església de San…
Reinhard Selten
Economia
Economista alemany.
Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el seu benestar…
Stanley Arthur Morison
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf anglès i historiador de la cal·ligrafia i de la tipografia.
Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una…
Pablo Heras Casado
Música
Director d’orquestra andalús.
Estudià al conservatori de Granada direcció d’orquestra amb Harry Christophers i Christopher Hogwood Ha estat director asistent de la Joven Orquesta Nacional de España 2000-01 i de l’Òpera de París 2006-07 El 2007 guanyà el concurs de Directors de Lucerna i des del 2011 és titular de l’orquestra de St Luke Nova York Ha dirigit algunes de les millors orquestres del món, com la Filarmònica de Los Angeles, les simfòniques de Chicago i Boston i la Staatskapelle de Dresden i, a l’octubre del 2011, la Filarmònica de Berlín Fundà l’Orquesta Barroca de Granada 2002 i la Compañía Teatro del Príncipe…
Robert Elliott Kahn
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Princeton 1964 i un dels creadors d’internet Treballà als laboratoris AT&T, MIT, BBN i ARPA Una de les seves aportacions més importants fou la creació, el 1974, del protocol d’internet IP i del protocol de control de transport TCP, creats conjuntament amb Vinton Cerf, que permetien la connexió en xarxa de diversos ordinadors L’any 1986 fundà la Corporation for National Research Initiatives CNRI, que presideix, organització sense ànim de lucre creada per impulsar i finançar iniciatives d’infraestructura de comunicacions Ha…