Resultats de la cerca
Es mostren 8165 resultats
Manifest en favor de l’entrada de Catalunya a la UNESCO
Es presenta a la Universitat de Barcelona un manifest en què 600 personalitats del món cultural català demanen el reconeixement de Catalunya i de la resta de nacions sense estat com a membres de la UNESCO Els promotors de la iniciativa, entre els quals hi ha el president del Centre UNESCO de Catalunya, Fèlix Martí, també demanen la substitució del delegat permanent d’Espanya a la UNESCO, Jesús Izquierdo, a qui fan responsable de la manca d’un representant català d’aquest organisme al consell lingüístic
El major Trapero, absolt
L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero , la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de Policia Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig La fiscalia demanava deu anys de presó per a cadascun, excepte per a Laplana per a qui en demanava quatre, per rebellió i sedició en el referèndum de l’1 d’octubre Al final del judici la fiscalia va substituir el càrrec de rebellió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet
cal·ligrama
Literatura
Composició poètica que realitza plàsticament, per mitjà de l’escriptura o de la tipografia, un tema que suggereix el del poema.
N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu
Albert II
Història
Emperador romanogermànic (1438-39), duc d’Àustria (Albert V; 1404), rei d’Hongria (1437) i de Bohèmia (1437).
Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia
Abū Ya‘qūb Yūsuf
Història
Fill del califa almohade Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min.
Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita
Barthélemy Prieur
Escultura
Escultor francès.
Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre
Marie-Joseph Peyre
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800
Max Brod
Literatura alemanya
Escriptor txec en llengua alemanya.
D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra
John Bright
Història
Polític britànic.
El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886
Richard Boyle
Història
Arquitectura
Arquitecte i mecenes anglès.
Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt