Resultats de la cerca

Per l’agost del 1945 el Viet-minh derrocà l’emperador Bao Dai i proclamà la República Democràtica del Vietnam, implantada a Tonquín, sota la presidència de Ho Chi Minh França reconegué inicialment la nova república 1946, però no hi hagué acord final, i esclatà la guerra d’Indoxina L’ajut militar de la Xina i de l’URSS permeté la victòria de Dien Bien Phu, que provocà l’obertura de converses a Ginebra 1954, en les quals hom acordà un armistici, la partició temporal del Vietnam i la convocatòria d’eleccions úniques l’any 1956 La República Democràtica del Vietnam s’implantà a la zona nord i…

Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze museus, vuit…

També coneguda com a energia atòmica , forneix electricitat en quantitats significatives a través de la fissió controlada del nucli atòmic, i la primera matèria sobre la qual hom duu a terme aquest procés és principalment l’urani El 2005, prop del 16% de l’electricitat de tot el món era generada per centrals nuclears D’aquest total, el 85% procedia dels països de l’OCDE, i la resta, principalment de Rússia i alguns països de la CEI i, en menor mesura, de l’Índia i de la Xina A Europa forneix prop del 30% de l’electricitat a Àsia, el 26%, i a l’Amèrica del Nord bàsicament els EUA i el Canadà…

Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…

Filla de l’escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín , es formà a l’escola Pere Vila i a l’Institut Escola de la Generalitat Inicià la seva tasca pedagògica el 1944 a Saifores Baix Penedès, a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l’estudi de comarques—, on residí durant vint anys Llicenciada en pedagogia 1957, participà en la creació de l’escola Talitha 1956, i el 1965 fundà l’Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana Treballà…

Graduat a l’École Nationale d’Administration 1972, fou membre del cos d’inspectors de finances El 1976 fou nomenat cap del gabinet del primer ministre Jacques Chirac , però no fou elegit parlamentari pel Rassemblement pour la République  RPR fins el 1978, per un breu període, i posteriorment ho ha estat des del 1984 Secretari d’Estat per a Economia i Finances des del 1978 i ministre d’Afers Estrangers des del 1993, el 17 de maig de 1995 fou nomenat primer ministre pel nou president de la República, Jacques Chirac President de l’RPR des de l’octubre del mateix any, al juny del 1996 Juppé…

Fill del metge català Marià Figueres i Forges Estudià hidràulica i combustió a Massachusetts EUA Dirigí una plantació de cafè a les muntanyes del sud del país, que per la seva extensió i organització donà origen a una gran cadena agroindustrial El 1942 fou perseguit i expulsat de Costa Rica per la seva actitud crítica envers el govern i s’exilià a Mèxic 1942-44 En tornar fundà el Partido Social Demócrata El 1948 encapçalà la política revolucionària que defensava Otilio Ulate, i quan el Congrés Nacional anullà les eleccions presidencials guanyades per aquest, encapçalà la revolta civil dita…

De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes Es llicencià en germanística el 1953 Membre del partit comunista de la RDA SED des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA 1974 i de l’organització homònima de la RFA 1981 La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que…

Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire  UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…

Llicenciat en dret el 1966, fou professor universitari fins el 1974, quan quedà exclòs per defensar un professor que havia estat expulsat per criticar la Constitució de Tito Treballà posteriorment a l’Institut de Filosofia i Teoria Social, i dirigí algunes publicacions i editorials És autor de diversos llibres de la seva especialitat, el dret constitucional President del DSS Partit Democràtic de Sèrbia des de la seva fundació el 1989, l’any 2000 fou el candidat en les eleccions presidencials per la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia DOS, com a alternativa a la candidatura del president…