Resultats de la cerca

Participa de l’estructura de l’anomenat bloc del Gaià, on un sòcol paleozoic és recobert per capes triàsiques coronades per les calcàries cretàcies, ben visibles a les voltes anticlinals Francàs, 550 m alt puig de l’Àguila, 698 m, on convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia, Pontons i Torrelles de Foix la carena del Montmell, que oscilla entre els 828 m i els 861 m de la talaia del Montmell Aquesta carena, en forma de mola, orienta la navegació litoral nocturna Les formacions del Montmell reprenen Camp de Tarragona endins a la tossa Grossa de Montferri i fins al cap de…

Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…

Situació i presentació S'estén entre els municipis d’Aiguamúrcia N, el Pla de Santa Maria NW, Alió SW, Bràfim, Montferri i Rodonyà S, tots dins l’Alt Camp, i el Montmell E, ja dins el Baix Penedès És al sector de la plana de llevant de la ciutat de Valls, travessat de N a S pel Gaià, i accidentat a la part de l’esquerra del riu pels contraforts del Montmell 524 m Comprèn la vila de Vila-rodona, cap de municipi, part de la caseria de Vilardida compartida amb Montferri, els petits llogarets de la Serra, Mas d’en Bosc, Mas de l’Alzinet i un bon nombre de masos, la major part deshabitats El fet…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Rourell i la Masó W, separats pel Francolí, Valls W i N, Puigpelat i Nulles E, dins l’Alt Camp, i amb els de la Secuita i els Garidells S, al Tarragonès Es troba al sector meridional del terme, al límit amb el Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí frontera occidental del terme, vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s’encaixa en el sòl fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol La vila de Vallmoll, cap de municipi, i l’urbanització Vallmoll…

Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble  Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà, juntament amb el…

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…

Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat , des d’on ataca la ideologia liberal i els francesos, i es declara favorable als anglesos i a Carles IV

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…

Fill de Lluís Bonifaç el Vell , fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major  El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net Lluís També és net seu l’…

S'ordenà de sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades i més tard de Bràfim El 1807 publicà una Hipótesis con la que se descubre la causa de la declinación de la aguja de marear Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català