Resultats de la cerca

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

Membre de la Societat de Caçadors de Caldes de Montbui, practica la caça menor i esporàdicament la caça del porc senglar Destaca la seva trajectòria en les competicions de recorreguts de caça i de Compak Sporting Fou campió d’Espanya en recorreguts de caça 1995, 2001 i en Compak Sporting 1996, a més de campió de Catalunya en divuit ocasions entre les dues especialitats Guanyà la Copa del Món 1996 de Compak Sporting i diverses medalles en competicions internacionals

Interior esquerre, començà en el Centre d’Esports Manresa Després de la guerra fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1939-40, passà al Castelló 1940-43, amb el qual ascendí a primera divisió, i jugà amb el Granada 1943-46, el Còrdova 1946-47 i la Unió Esportiva Lleida 1947-48 La temporada següent finalitzà la carrera al Manresa 1948-49

S’inicià al Gavà i poc després jugà al CF Badalona 1949-51 i CE Sabadell 1951-53, ambdós a segona divisió La temporada 1953-54 ingressà al RCD Espanyol, on es convertí en un dels millors laterals esquerres de la seva història La seva carrera acabà prematurament en patir una greu lesió a mitjan temporada 1958-59 Jugà 180 partits oficials amb la samarreta blanc-i-blava, marcà vuit gols i disputà la final de Copa del 1957 Posteriorment exercí d’entrenador dels equips inferiors del club i fou segon entrenador del primer equip 1968-70 També entrenà l’Olot, el Lleida, el Tortosa, el Terrassa, l’…

Competí com a aficionat El 1997 entrà a la Comissió de Cicloturisme de la Federació Catalana de Ciclisme, que presidí a partir del 2000 Potencià les estades de cicloturisme i establí el circuit de llarga distància i la ciclomarató internacional Barcelona-Perpinyà-Barcelona Formà part de la comissió de cicloturisme de la federació espanyola 2002-10

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss

Format al Club Natació Barcelona Des del 1956 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa Picornell 1957, el Campionat d’Europa 1958 i el Torneig de París 1959 El 1960 jugà el partit classificatori per als Jocs Olímpics de Roma 1960, en què Espanya perdé contra França

De família pagesa, el 1922 es traslladà a Barcelona per cursar estudis a l’Escola de Nàutica Nacionalista radical, durant la Dictadura s’afilià a La Bandera Negra Acusat de participació en el complot de Garraf , el juny del 1925 fou detingut Empresonat fins al 1928, fou amnistiat a la caiguda de la Dictadura Proclamada la República, fou designat cap de les Joventuts d’ Estat Català , secretari del conseller de la Generalitat Josep Dencàs , secretari general desembre del 1933 i cap superior març del 1934 dels serveis d’ordre públic, càrrec del qual hagué de dimitir arran d’un incident en el…

És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…