Resultats de la cerca

Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona 1987 —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol 1988 i Terranova 1990

Fundat l’any 2001, té la zona de joc al bar Parada de Viladecans i la seu social en un local annex Participa en competicions d’àmbit català i estatal En el seu palmarès destaquen tres Campionats de Catalunya 2002, 2008, 2010, dues Lligues Catalanes 2002, 2009, una Copa de la Lliga 2002 i un subcampionat d’Espanya 2003

Sorgida a partir de les trobades d’esportistes i entrenadors al bar Petit Munich, del carrer de Joaquim Costa 56, que era la seu de diferents institucions esportives durant la primera meitat del segle XX Centrada en el foment de l’atletisme i la boxa, entre altres esports, la seva màxima activitat tingué lloc durant la dècada de 1930

És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors

Filla gran del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar El 1390 fou convingut el seu matrimoni amb Lluís II , rei titular de Nàpols, duc d’Anjou i comte de Provença, que fou celebrat el 1400, bo i renunciant ella els seus drets al tron, que, a la mort del rei Martí I, foren reivindicats pel seu fill Lluís , duc de Calàbria

S'inicià com a actor, primer a l’escena i més tard al cinema, en diversos films de Charlie Chaplin i de la Triangle Cap al 1920 realitzà films per a Mack Sennet El 1928 The Singing fool obrí la seva participació en la comèdia musical 42th Street 1933, Wonder Bar 1934 Cultivà també el cinema dit social a Marked Women 1937 i d’altres films

Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…