Resultats de la cerca
Es mostren 1004 resultats
Club de Futbol Montañesa
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fou fundat el 1927 amb el nom de Peña Montañesa Començà competint en les categories d’aficionats i a la meitat dels anys quaranta s’incorporà a les competicions d’adherits L’any 1971 debutà en la categoria comarcal i des de l’any 1973 competeix en categories territorials Destaquen les set temporades jugades a primera catalana 1991-92, 2004-10 Des de la temporada 2010-11 competeix a tercera divisió Juga al camp municipal de Nou Barris des del 1990 i disposa de dinou equips distribuïts en totes les categories del futbol de base
Carles Muñoz Prat

Carles Muñoz Prat
FEDERACIÓ ESPORTIVA CATALANA DE PARALÍTICS CEREBRALS
Atletisme
Atleta amb paràlisi cerebral.
Especialitzat en llançament de club tipus de bitlla de fusta d’uns 400 g, pes, disc i javelina, fou membre del Club Esportiu ASPACE, del Club d’Atletisme Nou Barris Esclat i de l’ISS-l’Hospitalet Guanyà la medalla de bronze en llançament de pes al Campionat del Món 2002 i participà en aquesta especialitat als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Participà també en els Campionats d’Europa 2003, 2005, i del Món 2006 Guanyà nombrosos Campionats d’Espanya i baté el rècord estatal de club 2001, pes 2006 i disc 2010
Campanar
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta
Vittoriano Viganò
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric italià.
Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia…
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Santa Creu de Joglars

L’església de Santa Creu de Joglars, al municipi d’Olost
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h
el Besòs i el Maresme
Barri
Barri del districte de Sant Martí (Barcelona), que inclou els antics barris anomenats el Besòs i el Maresme.
La nova divisió administrativa fou aprovada el desembre del 2006
la Verneda i la Pau
Barri
Barri del districte de Sant Martí (Barcelona), que inclou els antics barris de la Verneda i la Pau.
La nova divisió administrativa fou aprovada el desembre del 2006 Comprèn el territori situat entre la Gran Via de les Corts Catalanes, al S, la Via Trajana, a l’E, la Ronda de Sant Martí, al N, i el carrer de Cantàbria, al W
Grosseto
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al cor de la plana de la Maremma, a 12 km de la costa de la mar Tirrena i a 1 km de la vora dreta del riu Ombrone És un mercat agrícola i ramader, amb comerç de vi, oli, blat i llana Té indústria mecànica, alimentària, petroquímica i de materials per a la construcció Envolta la ciutat antiga una muralla hexagonal s XVI, al nord i al sud de la qual han sorgit nous barris de planta rectilínia, que han crescut parallelament al desenvolupament econòmic de la regió, iniciat a partir del 1930 amb treballs de sanejament i colonització
Fundació Johan Cruyff
Esport general
Institució benèfica creada a Barcelona el 1995 per Johan Cruyff, el qual la presideix.
Dona suport a projectes esportius dirigits a nens amb discapacitat, amb la idea que l’esport té un paper essencial en el seu desenvolupament i que els millora la qualitat de vida Aporta ajuda econòmica i orientació, i fa d’intermediària amb altres institucions socials Organitza diferents esdeveniments per a recaptar fons Entre els projectes que han vist la llum destaquen els Cruyff Courts petits camps de futbol públics situats en barris desafavorits tant d’Holanda com de Catalunya, l’escola de bàsquet amb cadira de rodes i l’escola d’hoquei amb cadira electrònica per a nens amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina