Resultats de la cerca
Es mostren 1441 resultats
Alberto Iglesias Fernández-Berridi
Cinematografia
Compositor basc.
Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía y el…
Pierre Lartzabal
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot basc.
A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII
Álex de la Iglesia

Álex de la Iglesia
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic basc Alejandro de la Iglesia Mendoza.
Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de risa 1999, La…
José María Usandizaga
Música
Compositor basc.
Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la música popular…
Luis Peña Ganchegui

Luis Peña Ganchegui
© Peña Ganchegui y Asociados
Arquitectura
Arquitecte basc.
El 1959 es llicencià a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Madrid, on es doctorà el 1968 Fou professor a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1976-82 Aquest darrer any s'incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià, de la qual fou un dels principals impulsors, director, catedràtic de projectes des del 1987 i com a professor emèrit des del 1991 El 1988 fundà l’estudi Peña Ganchegui y Asociados Entre les seves primeres obres destaquen l’edifici d’habitatges de la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià 1961 i cases Premio Aizpurura 1963 i Casa Imanolena…
Arnaldo Otegi Mondragón

Arnaldo Otegi Mondragón (2006)
© Kaosenlared.net
Política
Polític basc.
Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez…
Ignacio Amestoy Egiguren
Teatre
Dramaturg basc d’expressió castellana.
Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès
Joaquín de Oxinaga
Música
Organista i compositor basc.
De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el…
Jesús Arámbarri
Música
Director d’orquestra i compositor basc.
El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc
Enrique Múgica Herzog
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, el 1953 s’afilià al Partido Comunista de España, del secretariat d’intellectuals del qual formà part Defensor de polítics antifranquistes, fou detingut 1959, i en un consell de guerra el 1962 condemnat a sis anys de presó, dels quals en complí gairebé dos Afiliat al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1963, el 1967 passà a formar-ne part de la comissió executiva a l’exili, i en 1961-71 fou detingut dos cops més Secretari de coordinació del PSOE en el congrés de Suresnes que consolidà Felipe González al capdavant del partit 1974, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina