Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Albert Giménez i Atenelle
Música
Pianista.
Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm 1 de L van Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el Geneva…
Mignon
Literatura alemanya
Música
Personatge del Wilhelm Meister de Goethe.
És, en realitat, una noia raptada a Itàlia —país evocat en el lied Kennst du das Land wo die Zitronen blühn ‘Coneixes el país dels llimoners en flor', musicat per Beethoven, Schubert i Wolf, i traduït al català per Joan Maragall— pels zíngars i rescatada per Meister Basant-se en la seva història, A Thomas compongué una òpera homònima, amb llibret de M Carré i J Barbier 1866 fou estrenada a Barcelona el 1875
larghetto
Música
Indicació de tempo lent, però lleugerament més ràpid i menys solemne que el largo.
Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita en aquest tempo El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc i GF Händel o les àries Comfort ye , del Messiah , Ombra mai fù , de Serses , etc Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació
quartifusa
Música
Figura musical que té un valor equivalent a la meitat de la semifusa.
Representa 1/128 part de la rodona La figura de quartifusa apareix poc en les partitures, encara que és conegut l’ús que en feu Beethoven en les sonates per a piano, opus 13, Patètica I Grave , i opus 27 núm 1 Adagio con espressione i Allegro vivace Els teòrics classifiquen també l’octifusa , que equival a la meitat de la quartifusa, encara que el seu ús és encara més infreqüent que el d’aquesta última
Friedrich Gulda
Música
Pianista austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena L’any 1946 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Molt jove, interpretà el cicle complet de les sonates per a piano de Beethoven Dotat d’un constant esperit de recerca, s’interessà vivament pel jazz i les seves possibilitats d’improvisació Entre les seves composicions, més properes al camp del jazz , cal esmentar Música per a Piano i big-band 1963
Primer concert de l’Orquestra del Liceu a la seu de l’ONU de Ginebra
Sota la direcció de Josep Pons, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu actua per primer cop amb el "Concert per la pau i els drets humans" a la seu de l’ONU de Ginebra, a la sala que cobreix la cúpula amb un mural del pintor Miquel Barceló L’Orquestra interpreta obres de Beethoven, Händel i Strauss i ret homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, i també es recorda Pau Casals
Ivo Pogorelič
Música
Pianista serbi.
Estudià a la seva ciutat natal i, posteriorment, al conservatori Čajkovskij de Moscou La seva tècnica extraordinària, derivada de l’escola d’interpretació iniciada per F Liszt, li permet exposar una concepció molt personal de les partitures, que sovint ha estat controvertida No obstant, això no li ha impedit consolidar-se com un dels pianistes més rellevants de la nova generació Ha destacat particularment en la interpretació de l’obra pianística de Bach, Beethoven i Chopin
cavatina
Música
Ària breu i més simple que l'aria da capo, que apareix a les òperes de la segona meitat del segle XVIII.
Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven
maggiore
Música
En una peça en mode menor, indicació present en la partitura que adverteix d’un canvi cap a una tonalitat major.
Aquest terme, present sobretot en la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX, es pot trobar, entre d’altres, en unes variacions WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Allegro 4a variació o en la secció central d’una forma tripartida L van Beethoven Simfonia núm 3 , opus 55, II compàs 69 Tanmateix, un canvi cap al major no sempre va acompanyat del terme maggiore WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Minuetto in Canone
Géza Anda
Música
Pianista hongarès, naturalitzat suís.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina