Resultats de la cerca

Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic

Fill de Roger I de Carcassona-Coserans, compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona

La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí El cim fou abastat per primera vegada el 1935 per J Boix, C Balaguer i J Costa Hi ha una petita imatge des del 21 d’octubre de 1956 de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya

S’inicià el 1997 al Club Ciclista Vall del Tenes en l’especialitat de camp a través Posteriorment s’especialitzà en descens i es proclamà campió català i estatal juvenil 2000 L’any 2002 fitxà per l’equip Maxxis, el 2004 passà al Commençal, la següent temporada al MSC, fins que el 2009 s’integrà en l’equip Massi Ha guanyat quatre Campionats de Catalunya 2001, 2005, 2008, 2011 i d’Espanya 2009-12 de descens, dues Copes d’Espanya 2002, 2009 i la Copa Maxxis Internacional 2008

El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…

Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…

Vida i obra Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al  Cançoner Vega-Aguiló BC, ms 7 i 8, copiat al primer terç del segle XV El poema Cercats d’uymai, jansiats belha y pros combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc Se sap que es devia tractar d’un text musicat, perquè, ja entrat el segle XV, la seva melodia fou reutilitzada en un càntic de la Festa d’Elx Això, i la citació de la primera cobla del poema en…

Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de…

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però,…