Resultats de la cerca

Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la batalla de Muret…

Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions

En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa 1102, assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí 1109 El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona Participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona

Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic

Fill de Roger I de Carcassona-Coserans, compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona

La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí El cim fou abastat per primera vegada el 1935 per J Boix, C Balaguer i J Costa Hi ha una petita imatge des del 21 d’octubre de 1956 de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya

S’inicià el 1997 al Club Ciclista Vall del Tenes en l’especialitat de camp a través Posteriorment s’especialitzà en descens i es proclamà campió català i estatal juvenil 2000 L’any 2002 fitxà per l’equip Maxxis, el 2004 passà al Commençal, la següent temporada al MSC, fins que el 2009 s’integrà en l’equip Massi Ha guanyat quatre Campionats de Catalunya 2001, 2005, 2008, 2011 i d’Espanya 2009-12 de descens, dues Copes d’Espanya 2002, 2009 i la Copa Maxxis Internacional 2008

El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…

Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…