Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
Grup Excursionista de l’Orfeó Gracienc
Excursionisme
Entitat excursionista del barri de Gràcia de Barcelona.
Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera
Catolicisme, regionalisme i cinema de masses
Els anys de la Segona República van ser testimoni del pas del cinema mut al sonor Aquest avenç tecnològic va comportar la reconversió de les sales exhibidores i dels diferents professionals del medi, i també una important inversió de capitals l’adaptació a la nova conjuntura topava amb un seguit de problemes, entre els quals destacaven la competència del cinema de Hollywood disposat aleshores a la producció en castellà i les càrregues fiscals imposades a la indústria cinematogràfica El reconeixement oficial del poder de la imatge en moviment com a instrument i vehicle de propaganda política…
Club de Bitlles Deltebre
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Deltebre.
Fundat el 1988, fou un dels dotze primers clubs registrats a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Guanyà en diverses ocasions la Lliga territorial de Tarragona Els seus jugadors més destacats són Josefina Casanova i Llambrich i Francesc Bo i Curto, el qual presideix el club des de l’any 2004
Gaietà Font i Closes
Història
Afrancesat.
Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa Detingut aquest per abús de poder març del 1810, Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat Pel juliol del 1810 fou substituït per Charles Blondel
Club de Birles Sant Jaumed’Enveja
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Sant Jaume d’Enveja.
Fundat el gener del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Durant algunes temporades jugà a la primera divisió de les lligues de Tarragona i de les Terres de l’Ebre Destacaren Juan Carranza, Agustín Monteso, Rafael Úbeda, Alfredo Sanz, Ramón Casanova i Salvador Monrós Organitza la tirada comarcal de festes majors
Roger II de Comenge
Història
Comte de Comenge.
Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra
Unió Esportiva Campdevànol
Futbol
Club de futbol de Campdevànol.
Fou fundat el 1919 amb el nom de Campdevanolense Futbol Club i el 1924 adoptà el nom actual en fusionar-se amb el Club de Futbol Europa El seu terreny de joc era el camp de la Farga Casanova La temporada 1948-49 ascendí per primer cop a primera territorial i s’hi mantingué fins a la temporada 1955-56 S’entrena al camp municipal
CIFESA
Cinematografia
Sigla de Compañía Industrial Film Español SA, societat creada per a la producció i distribució de films.
Fundada el 1932 a València per Manuel Casanova Llopis fou, però, en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pellícules La hermana San Sulpicio , 1934 Nobleza baturra , 1935 El Clavo , 1944 Locura de amor , 1948 Pequeñeces , 1950, etc Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, en què la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco
Adelardo Parrilla Candela
Pintura
Pintor.
Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894 Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona
Front Obrer de Catalunya
Política
Organització política de Catalunya, constituïda en 1961-62 per transformació de l’Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC).
Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna Organitzacions Front, reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució 1961-62, Presencia Obrera 1964-65 i Poder Obrero 1969 Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona En foren membres IMolas, JIUrenda, PMaragall, ACComín, JAGonzález Casanova, MRoca i Junyent, etc Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina