Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
Enric d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, tercer fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque.
Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa 1409 i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li donà 1436 el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de Granada, fou…
Joana de Portugal
Història
Reina de Castella i de Lleó, filla del rei Eduard I i d’Elionor d’Aragó.
Fou segona muller d' Enric IV de Castella La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts 1462 com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos 1467, d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza
Frederic III de Sicília
Història
Rei de Sicília (1355-77).
Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…
Felip VI acusa el Govern català d’estar fora de la llei i la democràcia
En un discurs televisat amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, el rei d’Espanya, Felip VI, acusa les autoritats catalanes de situar-se fora de la llei i de la democràcia, de conducta irresponsable i de deslleialtat També s’alinea sense reserves al costat de l’estratègia repressiva del Govern espanyol a Catalunya, posició que li reporta crítiques catalanes i internacionals, perquè es considera que renuncia al paper d’àrbitre A conseqüència d’aquest discurs, el dia 4, l’Ajuntament de Girona aprova trencar les relacions institucionals amb la Casa del Rei i amb la delegació del Govern…
Cosme I de Toscana
Història
Duc de Florència (1537-74) i gran duc de Toscana des del 1569.
Fill de Giovanni Mèdici dit dalle Bande Nere , d’una branca collateral dels Mèdici Després de l’assassinat del duc de Florència Alexandre I 1537, els consellers Guicciardini, Valori i Acciaiuoli l’imposaren sobre Juli, fill illegítim del duc reconegut per Carles V, en rebé l’auxili per a vèncer els exiliats florentins que tenien el suport de França Cosme s’enfortí en el poder minant les institucions parlamentàries tradicionals es casà amb Elionor de Toledo, filla del virrei de Nàpols 1539, i amb l’ajuda de l’emperador es mantingué enfront de França i de Pau III El 1555 ocupà la…
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…
Joan V d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1450-73), fill de Joan IV d’Armanyac.
Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a…
Felip de Saluzzo
Història
Noble italià, fill de Manfred III, marquès de Saluzzo, i de Beatriu de Savoia (que es casà en segones noces amb el rei Manfred I de Sicília), era germà, doncs, per banda de mare, de la reina Constança, muller de Pere II de Catalunya-Aragó.
Ja abans del 1291 s’installà a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà 1292 Es casà vers el 1298 amb Sibilla de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir 1324 Tingué quatre fills Ramon de Peralta, Elionor…
Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga
Història
Virrei de Nàpols (1532-53).
Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a Nàpols la…
Ramon de Perellós
Història
Veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a perpetuïtat 1370 Prestà declaració al procés de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina