Resultats de la cerca

Catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i professor de sociolingüística, ha destacat per la recerca sobre els usos i les actituds lingüístiques a l’àrea metropolitana de Barcelona i la transmissió lingüística en famílies mixtes i ha estat coeditor, amb Francesc Xavier Vila, del manual Sociolingüística de la llengua catalana Ha estat president de la Societat Catalana de Sociolingüística – IEC 1999-2006, director de la revista Treballs de Sociolingüística i impulsor del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació CUSC-UB

S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria com a novellista ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002,  L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma de novella 2003 i Després de la tempesta 2023, i les novelles negres Puta pasta 2015, premi Crims de Tinta 2015,  Tan tuyo como tu…

Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novella negra, aprofundint la casuística del crim Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny 1987, Geiger, massa busques per a un sol rellotge 1988,  La mort arranca en primera 1988, amb M Colomer i Us mataré a tots 1990 Participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novelles negres “interactives” amb un personatge comú, l’Àlex Barcelona

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954

Germà d’ Arantxa Sánchez i Vicario Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984 Fou campió de Catalunya individual 1986, 1988, 1989, 1993 i de dobles 1986-89, 1992, 1993, 1995, cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier També fou campió d’Espanya individual 1983, 1985, 1986, 1988, 1989 i de dobles 1985, 1986, 1988, 1989, sempre amb S Casal En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series Roma, 1991 i catorze de l’ATP Tour En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros 1988, amb Andrés Gómez, Obert…

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha collaborat als diaris ABC , Diario de Mallorca , La Vanguardia i El País Del 2001 al 2005 dirigí i presentà el programa de literatura Saló de lectura, de Barcelona Televisió BTV, pel qual rebé un premi Ondas i el Premi Nacional de cultura el 2004 Posteriorment ha presentat a Televisió de Catalunya  L’hora del lector 2007-11 i Amb filosofia 2012-16, de format similar Del maig al desembre del 2006 fou director de l’Institut Ramon Llull Ha editat i traduït una antologia del pensament del filòsof Alain sota el títol…

Collaborà en diverses revistes literàries o humorístiques La Renaixença , Biblioteca de l’Arc de Sant Martí ,  Lo Nunci , La Tomasa , La Bandera Catalana , entre d’altres i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz A partir del 1875 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec 1876 Publicà el recull poètic Entre terra i cel 1887 i posteriorment el que li feu “Lectura Popular” 1915 Escriví…

Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana  de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…