Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot

Estudià a l’Escola de Nàutica , a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Institut Geogràfic, on després treballà Exiliat el 1939, residí a Marsella i a Lisboa —com a canceller del consolat de Xile El 1945 anà al Brasil, on es dedicà a negocis d’importació i exportació Establert a São Paulo, fundà l’Editora Mestre-Jou i obrí llibreries en aquesta ciutat i a Rio de Janeiro Fou un dels promotors més actius de la colònia catalana, veritable mecenes i fundador de “Catalònia ", revista bilingüe en portuguès i català, apareguda el 1949 També fou fundador de la Sociedade Paulista de Cultura Catalana…

Les dades que es tenen sobre aquest autor són escasses Des del 1798 fins al seu traspàs ocupà el magisteri de capella de la catedral d’Albarrasí, com a successor de Vicente Palacios Sembla que Teixidor tenia una gran preparació musical i que, durant el seu mestratge, la capella musical d’Albarrasí, constituïda per un organista, dos sotsxantres, cinc infants de cor, tres tenors i prop de cinc instrumentistes, assolí un bon nivell En aquesta població se’n conserven prop de 270 composicions i el manuscrit del llibre Teoría de la Música, Armonía y Contrapunto , escrit el 1809 La fama de Teixidor…

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i Elementa…

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París 1950 Conreà especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc Exposà a Palma i París

Sollicità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix 1809 Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí 1810, on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i la creació d’…

Pintor municipal de Madrid, morí pocs dies després d’ésser nomenat Entre les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures

Redactà per a Duran i Bas unes allegacions de dret català que foren incorporades al codi civil Obtingué la concessió del ferrocaril de Reus a Montblanc Fou alcalde de Reus en 1872-74 el 12 de febrer de 1873 proclamà la república a Reus Fou president del Comitè Democràtic Possibilista 1879 i diputat provincial el 1884