Resultats de la cerca

La riera de Boissavila , que neix al vessant oriental del roc de Boissavila 1248 m alt, constitueix la capçalera de la riera de Matassa

L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament fins al final del segle…

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi…

Amb aquest nom hom sol reduir els termes autòctons equivalent en altres estats Finlàndia, Iran, Iraq, Laos, Mongòlia, Pakistan, etc L’antecedent immediat de l’actual divisió provincial a l’Estat espanyol està en la realitzada l’any 1808 per Josep Bonaparte en 38 prefectures prefectura Prescindint de l’anterior, Napoleó publicà un decret, datat a París el 1810, que establia els governs particulars de Catalunya, Aragó, Navarra i Biscaia, que preparava llur annexió a França El 1810 el governador general de Catalunya, mariscal Auguereau, fixà les capitals de quatre departaments catalans a…

Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de…

Situació Torre de planta quadrada, segurament una torre de guaita, situada al cim del turó que domina la població ECSA - A Roura Torre situada al cim del turó que hi ha damunt del poble de Prats de Sornian Des d’aquest poble, situat a 650 m d’altitud, hi ha una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′42″ N - Long 2° 27′38″ E Podem arribar al poble de Prats de Sornian seguint la carretera D-7 que va de Sornian fins a Lo Vivièr Des de la carretera, pujant pels carrers del poble en pocs minuts serem al costat de la…

Situació Restes d’aquesta antiga casa forta propera al coll d’Orsièras ECSA - J Bolòs Les restes de la casa forta són situades a 980 m d’altitud, sobre un petita elevació, al costat del prat que s’estén pel coll d’Orsièras, que separa les valls de la conca de la Bolzana de les valls de la conca de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′06″ N - Long 2° 18′39″ E Si seguim la carretera que va de Montfort cap a Rebolhet i Sornian, passarem pel coll d’Orsièras Poc més avall, a la banda nord, hi ha una granja de bestiar boví, situada al capdavall d’uns prats La construcció més allunyada de la…

Àrea de nidificació del còlit gris Oenanthe oenanthe als Països Catalans Carto-tec, original dels autors A tots els Països Catalans és estival comú i abundant durant els passos migratoris, excepte a les Illes, on és un migrador regular, però escàs Nidifica a les Pitiüses i en un nucli reduït a la Serra de Mallorca, mentre al territori continental ho fa majoritàriament a les muntanyes, sobretot de més de 1000 m d’altitud, així com en alguns sectors de clima semiàrid, on és un dels representants típics de l’ornitocenosi de l’estepa mediterrània És absent de les comarques litorals i també del…

En la frontera francocatalana establerta al tractat de Corbeil 1258 restà com a avançada francesa sobre el Rosselló