Resultats de la cerca
Es mostren 1778 resultats
equació de Sackur-Tetrode
Física
Equació que permet el càlcul de l’entropia total de translació d’un gas monoatòmic a partir de la massa molecular, la temperatura i la pressió.
L’equació és expressada per S t = R ln 2π mkT 3 / 2 / h 3 V + 5/2 on S t és l’entropia molar total, N el nombre de molècules del gas, V el volum del receptacle del gas i m la massa de cada molècula L’entropia translacional d’un gas a temperatura normal és la contribució més important a l’entropia total del gas
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’…
equació de Berthelot
Física
Equació d’estat d’un gas real en la qual intervenen les seves constants crítiques
.
on P és la pressió del gas, V la constant universal dels gasos, T la temperatura, i P c i T c la pressió i la temperatura crítiques, respectivament temperatura crítica
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc…
efecte Joule-Thomson

Efecte Joule-Thomson Obrint la vàlvula v entre dos recipients, 1 i 2, proveïts d’aïllament tèrmic, el gas contingut a 1 s’expandeix cap a 2 i, si es troba una pressió i temperatura inicials més biaxes que uns certs valors, es refreda
© Fototeca.cat
Física
Refredament que té lloc en el si d’un gas real en expandir-se adiabàticament sense efectuar cap treball exterior.
L’efecte Joule-Thomson posa de manifest l’existència de forces intermoleculars
desgasolinar
Química
Eliminar (del gas natural) els hidrocarburs líquids que, en forma de gotes finíssimes, arrossega en suspensió.
Hom porta a terme aquesta operació per absorció, a la sortida del pou, a fi de deixar el gas completament sec i poder distribuir-lo amb més facilitat La gasolina en brut que hom separa és emprada per a obtenir combustibles, com és ara el propà i el butà
escalfador

Escalfadors domèstics: elèctric (a dalt), de gas (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica o d’un combustible, generalment gasós o líquid.
Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació
equació de Beattie-Bridgman
Física
Equació que relaciona la pressió, el volum i la temperatura d’un gas real, vàlida dins un ampli interval de valors d’aquestes variables.
En la seva deducció, hom té en compte la interacció entre les molècules del gas S'escriu , essent A = A 0 1— a/v , B = B 0 1— b/v , ε = c/vT 3 , on p és la pressió, T la temperatura, v el volum, R la constant dels gasos, i A 0 , a , B 0 , b i c , constants típiques de cada gas
opacímetre
Física
Aparell per a mesurar l’opacitat d’un gas, especialment de fums de calderes i gasos d’alts forns.
És format essencialment per una cèllula fotoelèctrica que rep els raigs d’un punt lluminós, després d’haver travessat el gas l’opacitat del qual hom vol mesurar
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina