Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…

Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…

Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…

Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte 1905 Fou…

Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la catedral de…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y pimientos i la…

Té una discapacitat visual del 75% El 1995 fou el cinquè classificat en salt de llargada al Campionat d’Europa d’atletisme, posició que millorà dos anys després amb una quarta posició Amb la selecció espanyola de futbol sala, fou subcampió d’Europa 2001 i bronze 2007 El 2008 fou cinquè en el Campionat del Món

Practicà ciclisme de pista A partir del 1979 se centrà en la medicina esportiva El 1986 es feu director esportiu en ciclisme i passà a dirigir els equips del Club Ciclista Iluro Fou metge de la Federació Catalana de Ciclisme 1998-2004 i figura com a metge adscrit a la Unió Ciclista Internacional

El 1991 entrà a la comissió de salts de la federació catalana, on romangué fins el 2005 Com a àrbitre quedà adscrit als comitès català 1998 i estatal 2001 i intervingué, entre d’altres, en la Copa del Món de Sevilla 2002, el Campionat del Món de Barcelona 2003, el Campionat d’Europa de Madrid 2006 i en diverses edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona Fou el vocal de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres encarregat de la formació dels àrbitres de salts 2000-06 El 2007 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1995-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2006 Fou quatre cops campió de Catalunya 2003-06 i guanyador del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 2002 En diferents etapes 2003-06 també fou professor de salts de trampolí de l’escola de salts de la federació catalana, de la qual rebé la medalla al mèrit esportiu 1999