Resultats de la cerca

Fill d’emigrants grecs, el seu nom de naixement era Lefteris o Elefteris Graduat en arts al Bates College de Lewiston Bates el 1953, el 1955 cursà un màster a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore i el 1965 es doctorà a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on des del 1962 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent El 2003 en fou nomenat professor emèrit Els anys seixanta del segle XX estudià becat a Madrid, on s’especialitzà en l’estudi de la Segona República  i la Guerra Civil Espanyola El seu estudi Agrarian Reform and Peasant Revolution in Spain Origins of the Civil War 1970,…

A sis anys començà a estudiar amb Anna Pavlovna Kantor a l’Escola Gnessin de Moscou, i debutà quatre anys després amb el Concert per a piano i orquestra K 466 de Mozart al programa A onze anys tocà el seu primer recital sol i dos anys després assolí un gran èxit amb la interpretació dels dos concerts per a piano i orquestra de Chopin, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, dirigida per Dmitri Kitaenko El seu debut a l’Europa Occidental es produí al Festival de Berlín del 1987, i l’any següent suposà la seva consagració definitiva amb actuacions tan memorables com el recital als…

Es graduà en ciències polítiques el 1966 per la Universitat de Wyoming Membre del partit republicà, començà la carrera política en l’administració Nixon el 1969, i continuà en la de Gerald Ford Del 1978 al 1989 fou diputat republicà a la Cambra de Representants per Wyoming Del 1989 al 1993 fou secretari de defensa del govern de George Herbert Bush i dirigí l’atac dels EUA contra Saddam Ḥusayn amb motiu de la invasió de Kuwait 1991 Durant l’administració demòcrata de Bill Clinton 1993-2000 fou president de l’empresa energètica Halliburton 1995 L’any 2000 retornà a la política en…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…

Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…

Fou impulsat per Carles Godó Valls, comte de Godó, coincidint amb el canvi de seu del club Des del 1903, el RCTB havia dut a terme torneigs de caràcter internacional i l’organització d’aquest torneig seguia aquesta tradició Després de l’èxit de la primera edició, guanyada per l’americà Vic Seixas, l’any 1954 el torneig passà a formar part de la temporada de terra batuda europea Atesa la importància que assolí, el 1960 es construí una nova pista central, que fou reampliada l’any 1967 El 1968 s’arribà a un acord amb la Reial Federació Espanyola de Tennis per convertir-lo en Campionat d’Espanya…

Estudià al Conservatori de París Després d’haver estat membre integrant de la companyia de J Beckmans 1950-52, debutà al Teatre de la Monnaie de Brusselles, amb el paper titular d' El barber de Sevilla de Rossini L’any 1960 s’imposà al Festival d’Ais de Provença amb el personatge de Don Giovanni, de l’òpera de Mozart, que interpretà novament en successives edicions de la prestigiosa manifestació musical d’aquesta ciutat Els seus èxits es repetiren als teatres d’Europa i dels EUA més importants Viena, Milà, Londres, Nova York o el Festival de Glyndebourne aplaudiren les seves actuacions, que…

Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

Format a la Universitat Hofstra Nova York, s’inicià com a actor teatral, i el 1966 la seva interpretació en The Rose Tattoo de Tennessee Williams obtingué un gran èxit El 1969 debutà en el cinema Me and My Brother , de Robert Frank La seva trajectòria continuà amb prop de dos-cents títols de gèneres molt variats, que l’acrediten sobretot com un dels actors secundaris més destacats En aquesta categoria aconseguí l’Oscar l’any 1979 per The Deer Hunter 1978, de Michael Cimino Altres films amb una participació notable o que ha protagonitzat són Annie Hall 1977, de Woody Allen, Pennies from…