Resultats de la cerca

A sis anys començà a estudiar amb Anna Pavlovna Kantor a l’Escola Gnessin de Moscou, i debutà quatre anys després amb el Concert per a piano i orquestra K 466 de Mozart al programa A onze anys tocà el seu primer recital sol i dos anys després assolí un gran èxit amb la interpretació dels dos concerts per a piano i orquestra de Chopin, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, dirigida per Dmitri Kitaenko El seu debut a l’Europa Occidental es produí al Festival de Berlín del 1987, i l’any següent suposà la seva consagració definitiva amb actuacions tan memorables com el recital als…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…

Es graduà en ciències polítiques el 1966 per la Universitat de Wyoming Membre del partit republicà, començà la carrera política en l’administració Nixon el 1969, i continuà en la de Gerald Ford Del 1978 al 1989 fou diputat republicà a la Cambra de Representants per Wyoming Del 1989 al 1993 fou secretari de defensa del govern de George Herbert Bush i dirigí l’atac dels EUA contra Saddam Ḥusayn amb motiu de la invasió de Kuwait 1991 Durant l’administració demòcrata de Bill Clinton 1993-2000 fou president de l’empresa energètica Halliburton 1995 L’any 2000 retornà a la política en ser nomenat…

Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…

Estudià al Conservatori de París Després d’haver estat membre integrant de la companyia de J Beckmans 1950-52, debutà al Teatre de la Monnaie de Brusselles, amb el paper titular d' El barber de Sevilla de Rossini L’any 1960 s’imposà al Festival d’Ais de Provença amb el personatge de Don Giovanni, de l’òpera de Mozart, que interpretà novament en successives edicions de la prestigiosa manifestació musical d’aquesta ciutat Els seus èxits es repetiren als teatres d’Europa i dels EUA més importants Viena, Milà, Londres, Nova York o el Festival de Glyndebourne aplaudiren les seves actuacions, que…

Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general…

Format a la Universitat Hofstra Nova York, s’inicià com a actor teatral, i el 1966 la seva interpretació en The Rose Tattoo de Tennessee Williams obtingué un gran èxit El 1969 debutà en el cinema Me and My Brother , de Robert Frank La seva trajectòria continuà amb prop de dos-cents títols de gèneres molt variats, que l’acrediten sobretot com un dels actors secundaris més destacats En aquesta categoria aconseguí l’Oscar l’any 1979 per The Deer Hunter 1978, de Michael Cimino Altres films amb una participació notable o que ha protagonitzat són Annie Hall 1977, de Woody Allen, Pennies from…

En la infantesa experimentà directament la segregació racial, però aconseguí superar els obstacles a les persones de la seva raça amb una gran constància i un currículum brillant El 1965 la seva família es traslladà a Denver, on es graduà a la universitat Doctora en polítiques per la Universitat de Notre-Dame d’Indiana 1975 i en estudis internacionals per la de Denver 1981, fou catedràtica de ciències polítiques 1981 i rectora 1993 de la Stanford University de Califòrnia Experta en el bloc soviètic, fou consellera de George Herbert Bush Quan els republicans retornaren al poder 2000, el fill…

Doctorat en dret per la Universitat de Harvard 1981, en 1985-88 ocupà diversos càrrecs en l’administració republicana de Ronald Wilson Reagan , entre els quals el de conseller del secretari d’estat James Addison Baker Posteriorment, durant el mandat de George Herbert Bush fou sots-secretari d’estat d’afers econòmics 1988-91, i el 1992 fou nomenat adjunt a la presidència Durant les dues legislatures demòcrates 1993-2000 treballà en la docència i en l’empresa privada, entre altres com a assessor de la companyia inversora Goldman Sachs L’any 2000 formà part de l’equip que assessorà…