Resultats de la cerca

La capital és An-Tulach Mhór 8 443 h 1992

La capital és An-Muileann gCear 7 854 h 1986

Procedent d’una família catòlica que fou víctima de les amenaces d’unionistes radicals Estudià dret a la Queen's University de Belfast on es graduà el 1973 i al Trinity College de Dublín Collegiada el 1974, el 1975 s’incorporà a aquesta institució com a professora de dret penal, succeint Mary Robinson , on exercí fins el 1979, i novament en 1981-87 Durant els anys setanta fou una activa impulsora de la reforma per a despenalitzar l’homosexualitat a la República d’Irlanda Al mateix temps, ha mantingut posicions conservadores en relació al divorci i l’avortament En 1979-85 fou…

Ha destacat per la seva obra sobre historiografia medieval, especialment pels seus estudis sobre el cardenal Margarit i la historiografia peninsular del mateix s XV Es llicencià en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast el 1948, on fou deixeble d’Ignasi M González i Llubera Durant els anys 1948 i 1949 investigà a Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió El 1950 obtingué el títol de màster amb un estudi sobre el cardenal Joan Margarit, bisbe de Girona Fou professor a les universitats de Manchester 1949-52, Belfast 1952-56 i Nottingham 1956-58 El 1955 es doctorà a la…

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Format amb el seu pare en les disciplines de viola, piano i contrapunt, a dotze anys fou organista de la Magheracoll Church del comtat d’Antrim Posteriorment ocupà diferents càrrecs d’organista en esglésies de Belfast i Dublín Fou a Dublín on contactà amb el professor Michele Esposito, que l’impulsà a desenvolupar el seu talent A partir del 1900, Londres ja coneixia l’obra de Hamilton Harty, que fou molt interpretada durant anys Director de diferents formacions orquestrals, fou el primer que programà a Anglaterra audicions d’importants obres com la Simfonia núm 9 de Gustav Mahler o la…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…

Participà en la Primera Guerra Mundial, viatjà pel continent americà i, quan tornà al seu país, intervingué en la lluita del poble irlandès per la independència Establert a Londres el 1922, començà d’escriure tot partint d’un naturalisme que unia l’anàlisi psicològica a la sàtira mordaç Són obres importants seves The Neighbour's Wife 1923, Black Soul 1924 i The Informer 1925 D’una etapa posterior són Famine 1937, Short Stories 1937 i Insurrection 1950 Escriví dos volums autobiogràfics Two Years 1930 i Shame the Devil 1934

Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista

Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins