Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…
Jacques-Fromental Halévy
Música
Compositor francès.
Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…
Jacques -Martin Hotteterre
Música
Compositor i instrumentista francès.
Fou el membre més illustre d’una família de constructors d’instruments de vent-fusta actius des del principi del segle XVI El sobrenom d' el romà deriva del fet que, de jove, es traslladà a Roma per motius d’estudi El 1708 fou flautista de la cambra del rei Considerat el virtuós més prestigiós de la seva època, compongué a més alguns llibres de suites en estil francès i trio sonates d’influència francesa i italiana Destaca la revisió que feu del seu segon llibre de suites 1715 pel gran nombre d’ornamentacions que inclogué en la música, la qual cosa el converteix en una important font per al…
Jacques-Féréol Mazas
Música
Violinista i compositor francès.
Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’escola de…
Jean-Jacques Kantorow
Música
Violinista i director d’orquestra francès pertanyent a una família d’origen rus.
Estudià als conservatoris de Niça i París L’any 1962 fou guardonat amb la medalla d’or del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres, i dos anys després guanyà el Concurs Internacional de Violí N Paganini de Gènova Debutà al Carnegie Hall de Nova York quan tenia dinou anys Ha tocat música de cambra amb instrumentistes de la talla del violoncellista Paul Tortelier, el pianista Krystian Zimerman i el violinista Gidon Kremer Amb el violinista Vladimir Mendelssohn i el violoncellista Herre-Jan Stegenga formà el Trio Ludwig Ha enregistrat tots els concerts per a violí,…
Jean-Jacques Nattiez
Música
Teòric musical canadenc d’origen francès.
Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic en l’anàlisi…
Jacques de Lieja
Música
Teòric de la música való.
Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una mostra de l’…
Jacques Samuel Handschin
Música
Musicòleg i organista suís d’origen rus.
Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor Després de la Revolució…
Jean-Jacques Olier
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Sacerdot 1633, sota la influència de Vicenç de Paül es lliurà a la formació del clergat Fundador del seminari de Saint-Sulpice 1642 i de la congregació dels sulpicians, és autor de Catéchisme chrétien pour la vie intérieure 1656 i Lettres spirituelles 1672
Jacques-Germain Soufflot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina