Resultats de la cerca

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

Estudià a Rostock i a Pàdua, on conegué Andrea Cesalpino Fou un dels primers defensors moderns de la teoria atòmica, destacà la importància de la disciplina matemàtica per al pensament i desenvolupà un mètode de classificació dels éssers vius, derivat del de Cesalpino, basat en l’existència de gèneres i espècies naturals que influí posteriorment en les concepcions de Linné

Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat

Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc

Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català