Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Endavant
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català, editada a la ciutat de Mèxic l’any 1946.
Tenia el subtítol “Òrgan del Moviment Socialista de Catalunya, organització d’Amèrica” Es tractava d’una revista homònima del butlletí central del mateix partit publicat a França i clandestinament a Catalunya Dirigida per Àngel Estivill, contenia articles polítics Hi collaboraren Jordi Arquer, Vicenç Riera Llorca, J Roure Torrent, Miquel Ferrer, Lluís Aymamí i Baudina, Pere Foix i Joan Fronjosa, entre d’altres Es publicà a Caracas el 1972, i en aquesta edició s’informava també de la situació social de Catalunya i de l’Estat espanyol
vi de Banyuls
Enologia
Vi dolç natural, amb denominació d’origen, produït al terme de Banyuls de la Marenda.
És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis
Moviment d’Unificació Marxista
Partit polític
Organització independentista i marxista constituïda al maig de 1977, en fusionar-se el Col·lectiu Català d’Alliberament i el Col·lectiu Combat.
Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert
Sant Joan i Barres
Portada d’un número de Sant Joan i Barres (1976)
© Fototeca.cat
Periodisme
Revista del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans apareguda, primer ciclostilada, el març del 1961; a partir del 1962 ja sortí impresa i amb una periodicitat trimestral.
Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència
John Crome
Pintura
Paisatgista anglès.
De formació autodidàctica, fou influït per Hobbema, Gainsborough i Constable El seu estil, que uneix la pintura holandesa del segle XVII amb el Romanticisme de Richard Wilson, donà com a resultat formal una pintura de forts constrasts de llum i ombra Fundà la Norwich Society of Artists 1803 El 1814 visità França i Bèlgica Les millors obres daten dels darrers anys de la seva vida Vista de Mousehold Heeth 1815 Victoria and Albert Museum, Londres i El roure de Poringland 1817-21 National Gallery, Londres
Gernika-Lumo
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, al NE de Bilbao, País Basc.
Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera Té indústries de metallúrgia lleugera eines, accessoris i alimentàries Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor
Ignasi Soler i Escofet
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i comediògraf.
Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925
Xut!

Portada del número 1 de la revista Xut! de l’any 1922
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humorisme esportiu publicada setmanalment a Barcelona del 23 de novembre de 1922 al 14 de juliol de 1936.
Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina