Resultats de la cerca

La major part de la seva carrera esportiva transcorregué al Club Natació Banyoles Guanyà nombrosos Campionats d’Espanya en diverses especialitats en dos amb timoner 1977, 1980-83, dos sense timoner 1990, quatre amb timoner 1979, 1991, vuit amb timoner 1977, 1978, 1979, 1981-84, 1990, 1991, scull 1978, doble scull 1986, 1987, 1988, 1990 i quatre scull 1986, 1987, 1988 En l’àmbit internacional disputà tots els mundials entre el 1977 i el 1987 i aconseguí dues medalles d’or en les Copes d’Europa en vuit amb timoner 1978 i quatre amb timoner 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los…

Doctor en ciències químiques per la Universitat de les Illes Balears UIB 1982 Des del 1986 és professor titular de química inorgànica de la UIB La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química 1977 i reeditat el 1996, Noema 1978, Llibre del mercuri 1982, Ternari 1986, De bell nou 1993, Allotropies 1996, Geometria descriptiva 1999,  Sons nets 2004,  À mon seul désir 2007 i Els noms del cervell 2013 Entre el 1977 i el 1987 edità la revista Blanc…

Fou deixeble de Nadia Boulanger composició i d’Olivier Messiaen harmonia al Conservatori de París El 1949 s’incorporà a l’estudi de la Radiodiffusion-télévision Française RTF fundat per Pierre Schaeffer , on dirigí del 1950 al 1958 el Groupe de Recherche de Musique Concrète i amb el qual desenvolupà una música que prenia com a primera matèria sons provinents de la vida quotidiana, enregistrats amb micròfons i cintes magnètiques que ulteriorment transformaven en composicions musicals mitjançant aparells electrònics tals com mescladors, filtres, etc Pioners de la música electroacústica i la …

En el seu palmarès consten diverses victòries del Campionat de Catalunya i d’Espanya en totes les categories, així com els Campionats d’Europa juvenil 1994, júnior 1995 i absolut 2002 de patinatge de velocitat Competí per l’equip Alessi Powerslide World a la Copa del Món, amb el qual aconseguí pujar al podi en dotze ocasions i guanyà tres proves Seül, 2005 Sursee, 2006, i Saint-Moritz, 2007 Fou membre de la selecció catalana 2006-09, amb la qual aconseguí l’or a la Copa Amèrica 2007 i els Jocs de l’Alba 2009 Guanyà altres trofeus internacionals com ara el Tres Pistes de França,…

Treballà en la premsa i la radio comarcals, a Ràdio Barcelona, el diari Dicen i Radio Nacional Participà en la fundació de Catalunya Ràdio 1983 en el departament d’esports, que dirigí 1987-2004 Fou editor dels programes Camí del 92 1986-87 i Força Esports 1987-2007 Ha estat enviat especial de Catalunya Ràdio a les Copes del Món e futbol de Mèxic 1986, Itália 1990, els Estats Units 1994 i França 1998, i als Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Sydney 2000 Ha estat guardonat dues vegades 2003, 2004 amb el Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya i una vegada 2006 amb el…

S’inicià al gimnàs municipal de Cornellà i al final del 1980 s’entrenà en una universitat de Houston, als Estats Units, on fou campió universitari Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992, en sis Campionats del Món 1983, 1985, 1987, 1989, 1991, 1992 i cinc d’Europa 1986, 1988, 1989, 1990, 1992 Obtingué la medalla d’or en la general, salt, barra i anelles la de plata en terra i la de bronze en paralleles en el Campionat d’Espanya 1991 i en fou subcampió en tres ocasions 1985, 1986, 1992 Guanyà quatre medalles en els Jocs Mediterranis del 1987 i una en els del…

Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta impulsà a través de…

Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-…

Fundat el 1989, fou impulsat per Joan Soler i Miquel Monreal Participa en competicions d’àmbit català i estatal i alguns dels seus membres guanyaren el Campionat d’Espanya en categories sènior Entre ells destaca Luis Bernardo Martínez López, també olímpic a Barcelona 1992 i entrenador del CAR de Sant Cugat Francisco Javier Iglesias Serna, olímpic en tres ocasions, diploma olímpic a Barcelona 1992, seleccionador estatal sènior de lluita lliure olímpica i director tècnic de la Federació Catalana de Lluita Francisco Barcía Rodríguez, olímpic a Seül 1988 i a Barcelona 1992 i…

Iniciat en la natació, passà a la secció de waterpolo del CN Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, participà en la primera Lliga estatal 1966 i capitanejà l’equip que trencà l’hegemonia en aquest esport del CN Barcelona 1969 Esdevingué àrbitre el 1973 i aconseguí la categoria internacional deu anys després Arbitrà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992 L’any 1998 arbitrà la final del Campionat del Món celebrat a Perth i la Final Four de la Lliga de Campions fou el primer espanyol a fer-ho, i fou designat millor àrbitre per la…