Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
La Revista Social
Setmanari
Setmanari obrer, en castellà, publicat a Barcelona de l’agost del 1872 al principi del 1881.
Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885
Vicent Tomàs Tarifa
Literatura catalana
Col·loquier i cronista.
Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…
Vicente del Olmo Sánchez
Altres esports de combat
Karateka, àrbitre i mestre pioner d’aquest esport a Catalunya.
Cinturó negre setè dan, presidí el departament de karate de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Aplicades 1971 Ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Karate 1980-81 Fou mestre estatal d’aquest esport, jutge de kumite i professor diplomat de tai-jutsu per la federació francesa Impartí classes d’arts marcials al Gimnàs Guinardó, establiment que regentà els anys setanta a Barcelona, on tingué el suport del mestre Rafael Serrano Fundà l’Organització Catalana de Karate Des del 1991 la Copa Catalana ha dut el nom de Memorial Vicente del Olmo
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà…
Los amors de Melisendra
Literatura catalana
Comèdia burlesca, atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet, que parodia l’argument del romanç carolingi de Gaiferos i Melisendra.
Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra…
Revista de Valencia
Historiografia catalana
Publicació mensual en castellà apareguda a València entre el novembre del 1880 i el desembre del 1883, per iniciativa de Manuel Atard, Pasqual Dasí i Puigmoltó (vescomte de Bétera), Teodor Llorente i Olivares (que n’era director) i Josep Maria Torres i Belda; algunes col·laboracions literàries eren en català.
Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…
Equipo 57
Col·lectiu d’artistes espanyols, actiu entre el 1957 i el 1962.
Tingué una gran influència en l’art espanyol de la segona meitat del segle XX El model d’actuació artística que propugnà i la coherència formal i conceptual de la seva obra es convertiren en referents Estigué format per escultors, arquitectes i pintors, com Juan Cuenca, Ángel Duarte, José Duarte, Agustín Ibarrola i Juan Serrano, als quals s’uniren, de manera puntual, altres creadors Des de la convicció que calia superar la idea romàntica de la individualitat de l’artista, Equipo 57 apostà per un treball collaborador i multidisciplinari S'apartà de l’art informal per cultivar un…
Bartolomeu de Olagué
Música
Organista, mestre de capella i compositor hispànic.
Es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals d’aquest compositor Saldoni l’anomena Olaegui, i Barton Hudson, que l’identifica com a Olagué, esmenta la possibilitat que es tracti d’un autor d’origen basc, atenent al primer cognom esmentat Mestre de capella de la catedral de Burgos, obtingué el mateix càrrec a la catedral de Santiago de Compostella el 1651, on succeí Diego Pontac En morir, l’any 1658, la seva vacant fou coberta per Martín Serrano A la Biblioteca Municipal de Porto Portugal es conserva un manuscrit Libro de cyfra amb diverses obres per a tecla d’aquest…
Cursa del Llobregat

Arribada de la Cursa del Llobregat del 2009
Club Ciclista Sant Boi / Manuel Carrero Garcia
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment des de l’any 1982 al llarg del curs del Llobregat.
Pertany al calendari de la Copa Generalitat de Grans Clàssiques categoria d’elit i sub-23 i l’organitza el Club Ciclista Sant Boi Entre el 1999 i el 2010 pertanyé també al calendari de la Copa d’Espanya Tradicionalment unia les poblacions de Berga i Sant Boi de Llobregat, però a partir del 2010 la sortida té lloc a la Pobla de Lillet El trajecte passa per Manresa i Martorell i els alts de Vacarisses i Ullastrell en són les principals dificultats En el palmarès figuren molts corredors que posteriorment accediren a la categoria professional Ginés Salmeron, Ramón Medina, Carles Torrent, Íñigo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina