Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
Francisco Correa de Arauxo
Música
Organista i compositor andalús.
Organista del convent de San Salvador, a Sevilla, el 1626 publicà el volum de composicions Libro de tientos y discursos de música i tres sèries de variacions, que han restat entre les obres per a orgue més notables del barroc
Pedro Guerrero
Música
Compositor andalús.
Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus
José Díaz Ramos

José Díaz Ramos
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou
Vicent Lluís Hernández i Couquet
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles Professor de belles arts a Sevilla 1854, hi dirigí la restauració de la important façana plateresca de la casa de la ciutat i hi fou acadèmic Féu, entre altres obres, l' Allegoria monumental de la façana del Teatre Principal de València
Valeriano Domínguez Bécquer
Pintura
Pintor andalús, fill de José Domínguez Insausti (Sevilla 1810-41), inciador de l’escola sevillana romanticocostumista, que adoptà l’antic cognom familiar de Bécquer, i nebot de Joaquín Domínguez Insausti (Sevilla 1817-79), també pintor costumista.
El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid
Blas Infante Pérez
Política
Polític andalús.
Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment…
Sebastián de Ocampo
Navegant d’origen gallec.
Establert a la Hispaniola des del 1501, per encàrrec del governador Ovando, el 1508 explorà les costes de Cuba i probablement demostrà la seva insularitat Passà al Darién 1512, on féu amistat amb Balboa, que l’envià com a representant seu davant la Casa de Contratación de Sevilla
Jaume Ferrer i Hernández
Química
Farmacèutic i químic.
Fou professor a les universitats de Barcelona i Madrid i, a partir del 1912, catedràtic de química a la de Sevilla És autor, entre altres estudis, de Nota sobre la turba del Ebro, Minerales del cabo de Creus 1902 i Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares
Rodrigo Caro
Literatura
Poeta de l’anomenada escola sevillana.
Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes
Pere Rabassa
Música
Mestre de capella, teòric musical i compositor.
Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina