Resultats de la cerca

Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent , Valld’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630-, i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València

Vida i obra Membre del grup Pluja Teatre, ha fet collaboracions periodístiques i és autor de narracions curtes i novelles, entre les quals destaquen El somni del mirall 1986, premi de novella Ciutat de Palma 1985 i Trinquet trincat 1999, premi de narrativa eròtica La Valld’Albaida 1998 També ha escrit assaigs com La ciutat i els costums una aproximació a la vida quotidiana de la Gandia del XIX 2000 i Les Festes de la Safor 2001 Bibliografia Diversos autors 2006 Premis de la Crítica de l’AELC 2006 Barcelona, AELC

La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu…

Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Valld’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de…

Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…

Accidentat per les serres que separen ambdues comarques vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt, el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà oliveres, ametllers, garrofers i cereals, amb una petita horta dedicada al tarongerar El poble 184 h agl 2006, pinetans 347 m d’alt és al peu del sector muntanyós L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent Lloc de moriscs,…

El sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa, mentre que el sud s’eleva bruscament fins a 656 m alt, accidentat pels vessants nord-orientals de la serra de Benicadell La zona forestal una tercera part del terme és ocupada en bona part per pinedes El regadiu es limita a 33 ha hortalisses i blat, mentre que el secà és destinat sobretot a la vinya 370 ha, en bona part per a raïm de taula i a cereals, ametllers i garrofers El poble 608 h agl 2006, montitxelvans 267 m alt és al sector pla del terme L’església parroquial Santa Anna, obra del s XVIII,…

Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50, s’ha…