Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata,…
teoria de la imputació
Economia
Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.
El fet que el valor del producte sigui el resultat d’una determinada combinació de factors fa molt difícil de definir l’aportació concreta de cadascun d’ells considerat aïlladament per això els marginalistes han elaborat diferents conceptes per arribar a una concreció d’aquella Així, Böhm Bawerk establí la diferenciació entre béns substituïbles i no substituïbles, i atribuí la formació de valors als no substituïbles Wieser intentà de remeiar les insuficiències d’aquesta teoria partint de la necessitat de cooperació d’ambdós tipus de factors i John BWark introduí el concepte de…
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació…
treseta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, d’un valor de 3 diners, encunyada per Felip V com la meitat del sisó, o moneda de 6 diners.
Amb aquestes dues monedes s’adaptava l’antic sistema monetari de València a les disposicions monetàries del 1707 La treseta portava com a marca de valor el numeral III Hom en baté els anys 1710 i 1711
conversió
Física
Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar per a mesurar-la una unitat de mesura diferent.
Els factors que fan possible de fer la conversió o el canvi d’unitats són anomenats factors de conversió i no són més que l’expressió del valor numèric d’una unitat en termes de l’altra
efecte Zener
Electrònica i informàtica
En un díode de junció, fenomen consistent en un augment sobtat del corrent invers en sobrepassar la tensió inversa un cert valor, anomenat tensió de Zener.
Aquest valor és característic del disseny, la geometria i els nivells de dopatge del díode, i es manté pràcticament constant independentment del corrent Té aplicació en el díode Zener
sobirà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or anglesa (sovereign) emesa el 1489 per Enric VII, d’un pes de 15,55 grams i d’un valor de vint xílings.
Amb variacions de pes i de valor, fou batuda fins el 1663, que fou substituïda per la guinea A partir del 1816 fins el 1971 indicà novament la unitat monetària del nou sistema del patró or, coneguda usualment per lliura esterlina
impost sobre béns immobles
Economia
Impost directe i real, d’origen anglosaxó i atribuït generalment a l’àmbit d’administració local, que grava el valor d’immobles urbans i rústics, tant d’ús productiu com rersidencial.
A l’Estat espanyol substituí les Contribucions Territorials Urbana, Rústica i Pecuària, i l’impost municipal sobre solars El fet imposable es concreta en el valor de la propietat de béns immobles de naturalesa rústica i urbana situats en el terme municipal respectiu, en els drets reals d’usdefruit i superfície, i també en les concessions administratives sobre els béns citats Constitueix la base del finançament municipal, atesos el caràcter inamovible del sòl i de les edificacions i la seva elevada capacitat recaptadora, i la senzillesa administrativa de la seva gestió La seva…
funció
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que realitza una tasca específica, s’identifica amb un nom i retorna un objecte o valor com a resultat de la seva execució.
El fet de retornar l’objecte o el valor és el que distingeix les funcions dels procediments Una funció pot formar part d’una biblioteca
punt d’intercepció
En un amplificador de potència, indicació del valor de la potència d’entrada per al qual el nivell de potència dels productes d’intermodulació s’iguala amb el nivell de potència de sortida del senyal útil.
És una mesura del grau de la distorsió d'intermodulació de tercer ordre generada en un dispositiu, a causa de la pèrdua de linealitat que s’hi produeix quan opera a prop de la saturació Permet d’establir el valor de la relació entre senyal útil i productes d’intermodulació a la sortida, per a un valor determinat de la potència d’entrada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina