Resultats de la cerca

Extrem esquerre, arribà al Futbol Club Barcelona l’estiu del 2000 procedent de l’Arsenal londinenc Jugà quatre temporades a l’equip blaugrana 2000-04, amb el qual disputà 137 partits oficials, marcà 19 gols i guanyà una Copa Catalunya 2004 En acabar la temporada 2003-04 es retirà per culpa de les lesions Fou 86 vegades internacional amb Holanda i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004, en què marcà 17 gols

El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia

Se celebra a Las Vegas Nevada un combat de boxa de pesos pesants entre el campió de l’Associació Mundial de Boxa i del Consell Mundial, Lennox Lewis, i el de la Federació Internacional de Boxa, Evander Holyfield El combat és una repetició del que es va fer el 13 de març a Nova York, i que va acabar en combat nul En aquesta ocasió, Lewis s’imposa per punts i unifica els diferents títols mundials de la màxima categoria

Membre del Club Natació Martorell, fou campió de Catalunya de 200 m i 400 m braça 1939 i d’Espanya de 400 m braça 1940 Durant el servei militar 1941-43 nedà i jugà a waterpolo amb el Club Natació Palma, i guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure En acabar-lo, tornà al Martorell per dedicar-se exclusivament al waterpolo, i el 1948 assolí el subcampionat d’Espanya i disputà els Jocs Olímpics de Londres amb la selecció estatal

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Diputat liberal des del 1910, enemic d’Alemanya i partidari d’una pau separada des del 1916 El 1918, al cap d’un Consell nacional, firmà l’armistici i acatà la república, de la qual fou president provisional 1919 Poc temps després, però, cedí el poder a Béla Kun i s’exilià En acabar la Segona Guerra Mundial, tornà a Hongria i fou ambaixador a París 1947-49 Se separà definitivament de la política, arran del procés Rajk, i visqué a França

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Fill de Francesc Macià i Ambert Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI