Resultats de la cerca

El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director de la…

Especialista en dret municipal Funcionari de l’ajuntament de Barcelona 1918 Catedràtic de dret municipal i director de l’Escola d’Administració Local creada per la Generalitat Participà a la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Organitzà, a partir del 1915, les Setmanes Municipals Publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal 1914

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1970, amplià estudis a la Facultat de Dret comparat d’Estrasburg, on es graduà el 1973 Especialitzat en dret civil i mercantil, l’any 1971 cofundà el despatx Gay-Vendrell, amb seus a Barcelona, Madrid, Vic i Buenos Aires  Membre del Collegi d'Advocats de Barcelona , del qual ocupà el càrrec de degà del 1989 al 1997, en 1993-2001 fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola , membre del Consell d'Estat i president de la Unió Professional d’Advocats A Catalunya ha estat president de l’Associació Catalana d’Arbitratge 1989-97…

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any 1979, de…

Fill de Francesc Santponç i Roca, publicà Nuevo Manual de la práctica forense de Cataluña y de Castilla 1831

S'especialitzà com a criminalista Després del 1868, fou cap del partit carlí de Tortosa i fundà La Voz de la Patria , òrgan d’aquest Hom en publicà pòstumament Derecho catalán i una edició del Llibre de les costums de Tortosa , amb versió castellana i notes 1912

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid el 1956, el 1959 es traslladà a Barcelona, on establí la residència Inicià la trajectòria professional com a professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1960, de la qual tanmateix fou expulsat per motius polítics 1966 A l’inici de la dècada de 1970 establí el seu propi despatx penalista Membre del Collegi d’Advocats de Barcelona  des del 1970, hi començà a collaborar com a ponent en la comissió de deontologia, que posteriorment presidí Vicedegà del Collegi 1997-2005, exercí com a degà en 2002-03 Secretari de la comissió del…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de…