Resultats de la cerca

Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim   Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà també el Diccionario de la lengua castellana, con sus correspondencias catalana y latina 1844 També edità revistes, sobretot del cercle literari dirigit per Víctor Balaguer, entre les quals El Genio  1844-45 i  Pensil del Bello sexo…

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’ El Liberal , de Barcelona, i fundà El Ibérico , Las Carolinas  i Barcelona Alegre Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà   Mas allá de lo digno  1890,  Anarquías 1896, Novelitas vulgares  1900, La huelga 1901,  Alma social  1905,  El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 i  Niebla  1930, entre d’altres En català escriví  peces teatrals com els drames  Càstig de Déu 1879 i Carn i ossos Baralla entre la vida i la mort 1889, la comèdia  Els vençuts 1903…

Fou fundat el 1921 arran de la fusió entre el Centre Gironenc, hereu de l’Strong Esport, el primer gran club de la ciutat 1902, i altres equips Participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, de la qual fou campió de grup en les edicions 1924-25 i 1928-29 Començà jugant al Camp de Mart de la Devesa fins que el 29 de juny de 1922 inaugurà l’estadi de Vista Alegre en un partit contra el Futbol Club Barcelona Arribà a tenir un miler de socis i desaparegué el 1930 En lloc seu, aquell mateix any, es fundà el Girona Club de Futbol

Vida Provenia d’una família amb una certa tradició musical, ja que el seu pare era director de bandes militars i compositor de música de ball La família visqué durant molts anys a Hongria, però el 1882 el jove Ferenc fou enviat a Praga, on ingressà al conservatori En aquest centre fou deixeble de teoria de JB Förster Parallelament, rebé algunes classes particulars de Fibich i fins i tot d’A Dvorák El seu ingrés a l’exèrcit, el 1888, fou el punt de partida d’una carrera com a músic militar que el portà a dirigir diverses bandes a l’exèrcit austrohongarès a partir del 1890 Durant aquest període…

Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com…

És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…

Manuel Mejías Rapela 1884-1964, fill de l’anterior, prengué l’alternativa a Madrid 1905 Com a empresari i apoderat promogué l’activitat dels seus fills Manuel Mejías Jiménez 1912-38, el qual, havent pres l’alternativa a Saragossa el 1929, el superà en prestigi i fou un dels més destacats representants de l’alegre escola sevillana José Mejías Jiménez Madrid, 1914, matador i banderiller, que prengué l’alternativa a Madrid el 1931 Antonio Mejías Jiménez Caracas, 1922-Madrid 1975, que prengué l’alternativa el 1942 Ángel Luis Mejías Jiménez i Juanito Mejías Jiménez, també matadors, no…

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, pujà al podi del Campionat d’Espanya d’arma llarga en alguna ocasió durant els anys cinquanta i obtingué resultats destacats en el Campionat de Barcelona També participà en competicions internacionals, com els Jocs Mediterranis de Beirut 1959 Fou president del Tiro Nacional de Barcelona 1961-69, entitat que en aquella època feia les funcions de Federació Catalana de Tir Olímpic Feu una reforma integral de les installacions de Vista Alegre a Montjuïc, fet que permeté l’organització del Campionat d’Espanya d’armes olímpiques el mateix any…