Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
fum de sílex
Construcció i obres públiques
Subproducte que es forma en els processos d’obtenció del silici o dels aliatges de ferrosilici en forns d’arc elèctric.
És una pols molt fina 0,1 micres composta en un 90-95% de sílice amorfa
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues successives, de l’…
perlita
Tecnologia
Mescla eutèctica de ferrita i cementita, que és un dels constituents dels aliatges fèrrics, de forma generalment de plaques o làmines microscòpiques.
En l’acer és constituïda per set parts de ferrita i una de cementita i conté un 0,85% de carboni
molibdè
Economia
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, entre el niobi i el tecneci.
Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…
tetraetilplom
Química
Líquid oliós incolor, d’olor agradable i elevada toxicitat, que hom obté per tractament d’aliatges de plom i sodi amb clorur d’etil.
És soluble en els solvents orgànics i insoluble en aigua, té una densitat d’1,659 i bull a 91°C/19 Torr És tèrmicament inestable i es descompon ràpidament per sobre dels 120°C amb formació de radicals etil És l’agent antidetonant més emprat actualment
enginyeria metal·lúrgica
Construcció i obres públiques
Branca de la metal·lúrgia que tracta de la transformació dels metalls, de l’obtenció d’aliatges i de la seva elaboració en l’àmbit industrial.
antifricció autolubrificant
Tecnologia
Qualsevol dels aliatges antifricció obtinguts per metal·lúrgia de pólvores que, en virtut de llur porositat, poden ésser impregnats d’oli de greixatge i esdevenen autolubrificants.
Els més corrents són bronzes 90%Cu-10%Sn
quirat
Física
Unitat de mesura en què hom expressa la llei dels aliatges d’or, consistent en un vint-i-quatrè d’aquest aliatge en or fi.
L’or anomenat de llei té un mínim de 18 quirats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina