Resultats de la cerca

En contraposició a l'existència, l’essència ha estat interpretada per la tradició filosòfica occidental com a principi metafísic constitutiu del real, en el sentit que —a diferència de l’ésser diví, en què l’essència s’identifica amb l’existir— en l’ésser creat essència quidditas i existència esse es distingeixen, sia amb distinció real Bonaventura, Albert Magne, Tomàs d’Aquino, Gaietà, Fonseca, els conimbricenses i els neotomistes, amb distinció formal Duns Escot i escola escotista o amb distinció de raó amb fonament real Suárez i els seus seguidors neguen tota distinció, o la redueixen…

S'oposa a necessari Aquesta contraposició dóna lloc a una de les proves tradicionals de l’existència de Déu, ja formulada per Tomàs d’Aquino les criatures éssers contingents necessiten d’un ésser necessari Déu Leibniz en féu una transposició del terreny ontològic al lògic, distingit entre veritats de fet contingents i veritats de raó necessàries En la lògica contemporània hom fa distinció, en el mateix sentit, entre proposicions sintètiques i analítiques