Resultats de la cerca

Fundador d’Agermanament, se n'anà al Camerun l’any 1961 en qualitat de missioner i romangué entre la tribu Evuzok fins el 1968 Aquell mateix any se n'anà a París a perfeccionar els seus estudis d’antropologia i obtingué el doctorat el 1971 És professor a la Universitat de Nanterre i especialista en antropologia religiosa i mèdica Entre les seves publicacions cal destacar Un poble africà etnologia i pastoral 1971, Médecine et pharmacopée Evuzok 1977, Ni dos ni ventre Religion, magie et sorcellerie Evuzok 1981 i Sóc fill dels Evuzok 1993 La classificació i l’emmagatzematge de la documentació…

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936

El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies

Germà de Giulio Ingressà a l’orde dominicà Per influència del seu germà, fou nomenat arquebisbe d’Ais de Provença 1645 i cardenal de Santa Cecília 1647 Aquest any el seu germà l’obligà a acceptar el càrrec de lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya, però s’hi resistí, i, quan hi anà febrer del 1648, s’enemistà tot seguit amb les autoritats del Principat perquè volgué governar prescindint de les constitucions catalanes disgustat, sense esperar que fos atesa la seva petició de rellevar-lo, anà a Roma pel maig, fet que provocà la ruptura amb el seu germà

Des del primer moment anà variant el format, alternant proves en pista i en ruta i també la distància, entre els 5 km i els 50 km L’any 1982 també fou Campionat de Catalunya en pista, amb victòries de Josep Marín 10000 m i Teresa Palacio 5000 m Entre els guanyadors destaquen Marín 5 vegades, Víctor Campos 2, Manuel Alcalde 2, Palacio, Glòria Granados i Mari Cruz Díaz L’organització de la prova fou, fins el 2008, del Club Atletisme Sant Celoni, que també organitzà la tradicional Sant Celoni-la Costa 1977-97 L’edició del 2011, la 26a, anà a càrrec de la Unió Atlètica Baix Montseny

Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras en Europa…

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Anà a Barcelona, on fou protegit per l’arxipreste Francesc Puig i Esteve El 1881 fou deixeble d’Agustí Rigalt a Llotja Anà becat a Madrid, on fou deixeble de Madrazo 1889, i a Roma 1891, on estigué en contacte amb Enric Serra Passà més tard per París Fou bon dibuixant i excellí en la decoració, especialment la religiosa, a Vic, Sant Hilari, Barcelona, Figueres, etc Es conserven obres seves a la capella del Sagrament de Banyuls de la Marenda, l’arc del Sagrament a Taradell, el retaule de Santa Tereseta del Carme de Vic, entre altres obres És autor de gran part dels retrats de la Galeria de…

El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…