Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut…
Rotllan
Història
Personatge llegendari.
La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i tingué una espasa anomenada Durendal , un…
caixa acústica
Música
Caixa on es munten els altaveus d’un sistema electroacústic de reproducció del so.
Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té…
El Diario de Palma
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Palma el primer de gener de 1852 com a successor del Diario Balear
.
Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma
Avant
Setmanari
Setmanari aparegut a València entre el 1930 i el 1931 com a portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.
Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià
El Telégrafo
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Barcelona l’1 de novembre de 1858, creat i dirigit per Ferran Patxot.
A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes…
El Tejedor
Periodisme
Periòdic obrer, quinzenal, de Valls, òrgan de la societat local de teixidors a mà, aparegut l’any 1871.
D’ideari internacionalista, n'era collaborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb La Federación , de Barcelona Es publicava encara l’agost del 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l’AIT gener del 1874
Le Roussillon
Periodisme
Diari aparegut a Perpinyà el 2 de maig de 1870 com a successor del Journal des Pyrénées-Orientales
.
Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat Ha estat dirigit per Andreu Despéramons, Raül de Jutglar, Francesc Maratuech i Alfons Massé
Octubre
Setmanari
Setmanari, òrgan del Partit Comunista de Catalunya, aparegut a Barcelona del març del 1935 al juliol del 1936.
En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se “Justícia Social - Octubre”, i poc després fou substituït per Treball
futurisme
Música
Moviment artístic aparegut a Itàlia al principi del segle XX i que s’escampà per altres països europeus.
El futurisme, que es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta FT Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia" Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "glorificarem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina