Resultats de la cerca

És una de les constellacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds per tant, és una constellació poc aparent L’astre principal, α -Mensae , té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6 és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol Al N d’aquesta constellació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães , bé que la major part d’aquesta s’…

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa, puix que,…

Consisteix bàsicament en un o diversos miralls plans, i en un mecanisme que fa girar aquests miralls al voltant d’un eix parallel al de la Terra per tal de compensar el moviment aparent del cel el resultat és que el celòstat envia la imatge de la zona del cel escollida en una direcció constant, que és aquella on hi ha el sistema òptic permanent que, generalment, i a causa de les seves grans dimensions, hom prefereix de mantenir estàtic En els celòstats de diversos miralls, n'hi ha que corregeixen el moviment diürn del cel i d’altres el moviment anual El sideròstat és un celòstat…

És relacionat amb la distància d a l’astre per l’expressió m - M = 5 log d -5

Aquest fenomen és degut, essencialment, a l’excentricitat de l’òrbita lunar i al fet que l’eix de rotació de la Lluna no és perpendicular a aquesta òrbita Gràcies a la libració, la regió total de la Lluna observable des de la Terra resulta augmentada

És igual a l’altura meridiana, en cas que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador romanguin constants