Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
la Florida
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat, a l’extrem N del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa.
És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobres i havia provocat un fort dèficit d’equipaments urbans, sobretot escolar La densitat de població és alta, al voltant dels 77000 h l’any 2010, molt per sobre de la resta de barris de la ciutat Hi ha dos mercats municipals i una estació de ferrocarril metropolità Des del 1973, conforma el districte administratiu IV de…
pla Jaussely
Urbanisme
Pla general per a Barcelona fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc 1875 — Givry, Illa de França 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1903.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter oficial, ha…
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres de Roger de…
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…
Acción Valenciana
Economia
Organisme creat el 1923, ja iniciada la Dictadura, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.
La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat de Catalunya i…
Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer
Història
Polític.
Fill de Gómez Suárez de Figueroa i de lady Jane Dormer Segon duc de Feria títol que heretà el 1571 en morir el seu pare i marquès de Villalba, ocupà càrrecs a Itàlia Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip II de Castella 1596, li fou renovat el càrrec per Felip III Durant el seu mandat se celebrà la cort de Barcelona del 1599 Arran de les modificacions arbitràries de les constitucions que s’hi havien aprovat, els diputats catalans protestaren, fet pel qual el duc de Feria els féu empresonar El govern de Madrid, instat —i subornat— pels consellers de Barcelona, rectificà i…
Partido Demócrata Posibilista
Política
Grup polític republicà format per Castelar el 1876 com a Partido Demócrata i que adoptà la denominació de Demócrata Posibilista el 1879 per a diferenciar-se dels progressistes demòcrates de Martos.
Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el 1890 any que…
Burundi 2018
Estat
El president Pierre Nkurunziza va anunciar al juny que no es presentaria a la reelecció en la consulta prevista per al 2020 L’anunci el va fer poc després de la celebració, al maig, d’un referèndum constitucional, aprovat amb el 73% dels vots, però boicotejat per l’oposició i criticat per la Unió Europea Amb els canvis en la Constitució, si guanya les eleccions, Nkurunziza podria perpetuar-se al poder fins el 2034, mentre que el càrrec de primer vicepresident, un tutsi, serà simbòlic igualment, les lleis s’hauran d’aprovar per majoria absoluta i no qualificada, de dos terços, i…
Consell Europeu
Política
Òrgan de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat o de govern dels estats membres.
En cadascuna d’aquestes reunions o conferència intergovernamentals CIG, que se celebren com a mínim un cop cada sis mesos, s’acorden les directrius bàsiques de l’organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d’interior Fins al 1974, que s’institucionalitzà, funcionà d’una manera informal La seva existència fou reconeguda en l’Acta Única Europea 1987 El Tractat de Reforma de la Unió Europea o Tractat de Lisboa, aprovat el 2009 i en vigor des del gener del 2010, instituí una presidència del Consell Europeu en substitució…
bé
Educació
Nota d’examen o d’avaluació inferior al notable i superior al suficient o l’aprovat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina