Resultats de la cerca

Cap del bàndol beaumontès, després de la reconciliació d’aquest amb Joan II de Catalunya-Aragó, acompanyà el rei amb forces navarreses a la campanya de l’Empordà i fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 L’any següent es casà amb Elionor d’Aragó, filla illegítima de Joan II Però des del 1469 entrà de nou en conflicte amb el rei, que seguí la política a favor dels agramontesos Obtingué, però, la protecció del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, a qui era d’utilitat en les seves mires envers Navarra Des del 1494 estigué en guerra contra els reis de Navarra Caterina I i Joan…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una…

Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Benet de Saportella 1463 El 1468 hostatjà el rei i assistí a la…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles,…

Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao 1937-38 i, amb Fernando M Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas 1941 Ambaixador en diverses capitals 1947-64, dirigí més tard 1966-69 el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes Fugaç ministre d’afers estrangers 1975-76, fou allunyat del poder per ASuárez i fundà, successivament, el Partido Popular 1977 i Acción Ciudadana Liberal 1978, que s’integrà en la Coalición Democrática El 1982 ingressà a Unión de…

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les corts de 1705-06 fou creat comte i poc…

Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…

En temps del seu germà, el comte titular Arnau Roger I 1256-88, governà provisionalment el comtat durant les absències d’aquest Involucrat en el moviment nobiliari contra Jaume I i Pere II de Catalunya-Aragó pactes d’Àger, 1274, fou fet presoner a Balaguer 1280, però rebé el perdó reial Lluità amb el comte Roger Bernat III de Foix en el bàndol francès durant la invasió de Catalunya del 1285 Heretà el comtat de Pallars Sobirà del seu germà Arnau Roger I perquè la filla d’aquest, Sibilla I de Pallars, era menor d’edat Adoptà aleshores una línia de fidelitat a la monarquia i s’enfrontà als…

Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…