Resultats de la cerca

Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals

Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes

Ha collaborat a les revistes Reduccions , Cairell i Druïda És autor dels poemaris Regió afòtica 1978, Tannkas 1980, reeditat el 2000, Cristalls 1984 i Els colors de l’edat 1992 Collabora habitualment a Revista de Menorca  i al diari S’Ull de Sol És membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis

Diplomada en magisteri per la Universitat de Girona 1979 i llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya 2007, ha exercit la docència a Palafrugell 1979-86 i a Torroella de Montgrí 1986-2015 Regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya  2007-15, en l’àmbit sindical ha estat secretària de política social i ocupació 2005-08 i secretària general 2008-15 de la Unió General de Treballadors  de les comarques gironines Dins la Universitat de Girona, ha estat membre del Consell Social 2001-13 i del Consell Assessor del màster de treball…

Mitjançant la simulació de condicions adverses onatge, formació de gel a la superfície, vents o corrents violents en una bassa de dimensions reduïdes, i l’estudi de les característiques hidrodinàmiques, de la resistència, dels problemes de la propulsió i de la capacitat de maniobra de models fets a escala que evolucionen en la bassa d’experimentació, hom aconsegueix d’esbrinar quin seria el comportament del vaixell en el cas real, objectiu aconseguit així d’una manera força més econòmica

Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…