Resultats de la cerca

Inicialment autodidacte, descobrí l’alternança de generacions en molses i falgueres i descriví el desenvolupament embrionari de les fanerògames Unificà també la concepció de la reproducció dels vegetals i establí les bases d’una classificació filogenètica en fer paleses les relacions entre molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els darrers anys…

Bé que no disposà de formació científica, fou un bon observador i coneixedor de les plantes del camp Collaborà amb Odón de Buen, i amb Pius Font i Quer com a recollector del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els herbaris del qual enriquí considerablement entre el 1917 i el 1934

Ha estat una de les màximes figures de la geografia botànica Bon coneixedor de les flores europea i americana, ja que recorregué pràcticament la totalitat d’ambdós continents, tractà d’establir una classificació de la vegetació segons una base climàtica en l’obra Die Vegetation der Erde ~1872

Autor de nombroses publicacions sobre la flora del Llenguadoc, de la Catalunya del Nord i dels Pirineus Fou el mestre d’Hippolyte Coste

Estudià científicament la hibridació de vegetals i aclarí definitivament la qüestió dels sexes en les plantes

A l’obra Das Pflanzenleben der Donauländer ‘La vida de les plantes de les terres del Danubi’, 1863 donà la descripció dels tipus bàsics d’associacions vegetals de l’Europa mitjana, que serví de base per a les elaboracions teòriques de Karl Schrötter

Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució

Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París

Dedicat preferentment a la micologia, hom li deu treballs importants sobre les uredínies i, principalment, sobre el polimorfisme de diversos ascomicets Juntament amb el seu germà Charles Tulasne 1817-1884, collaborador habitual des de l’any 1854, publicà dos volums de Selecta fungorum carpologia 1857-65, un resum sobre les fructificacions observades