Resultats de la cerca

Filla de Ptolemeu XII Auletes, començà regnant ensems amb el seu germà Ptolemeu XIII Acusada de conspirar contra ell, aconseguí l’ajuda de Cèsar, després de l’entrada d’aquest a Alexandria 48 aC, de tornada de la batalla de Farsàlia El dictador associà ambdós germans al tron, però, rebellat Ptolemeu, Cleòpatra, amb l’ajuda de Cèsar, destruí els seus enemics juntament amb el seu germà durant la guerra alexandrina 48-47 aC Amistançada amb Cèsar, anà a Roma Després de la mort d’aquest tornà a Egipte, on s’alià i s’amistançà amb Marc Antoni, el qual…

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana…

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…

Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de…

Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda…

Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i…

Foren successivament marquesos de Praslin 1615, comtes de Chevigny 1699, ducs de Praslin, pars de França i comtes de l’imperi Francès 1810 Entre els seus membres destaquen César de Choiseul París 1598 — 1675, comte de Plessis-Praslin i duc de Choiseul 1652, que intervingué en la campanya d’Itàlia 1641 i a Catalunya durant la guerra dels Segadors, mariscal de França 1645, i que durant la Fronda obtingué la important victòria de Rethel 1650 davant el vescomte de Turena i els castellans Étienne François de Choiseul César Gabriel de Choiseul París 1712 — 1785, cosí de l’anterior i continuador de…

Nascut a França, retornà a Polònia amb la seva família d’origen jueu el 1936 Arran de la invasió nazi, els seus pares foren enviats a camps de concentració als quals només el pare sobrevisqué, mentre que ell escapà del gueto de Cracòvia i portà fins al final de la guerra una existència de vagabund Malgrat iniciar estudis en una escola tècnica després del 1945, aviat es decantà pel cinema Actuà en algunes pellícules i, a mitjan anys cinquanta, ingressà a l’escola de cinematografia de Łodz S’inicià en el curtmetratge, on mostrà la ironia i el sentit de l’absurd presents en bona part de la seva…