Resultats de la cerca

Estació balneària, els seus habitants viuen també de l’agricultura i de la pesca És cèlebre per la identificació mítica amb el monstre homònim Escilla

Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Fou virrei de Sicília en 1557-64 impedí un desembarcament turc a Calàbria 1558 d’acord amb Jean Parisot de La Valette, gran mestre de Malta, organitzà i dirigí una expedició 1560 fracassada contra Dragut per tal de reconquerir Trípoli conquerí, però, l’illa de Gerba, que es mantingué solament dos mesos en poder cristià Fou virrei de Navarra 1567 i conseller d’estat El 1571 fou nomenat per Felip II de Castella als Països Baixos per succeïr el duc d’Alba com a governador, el qual, però, no volgué cedir el càrrec

Estudià amb FPedrell i amb Saint-Saëns Escriví obres musicals com l’òpera La buena guarda , però es donà a conèixer especialment com a investigador quan, establert a Suècia, descobrí el Cançoner del duc de Calàbria , o d’Uppsala, que reedità 1909 Publicà Sobre Juan del Encina 1895, Ensayos de crítica musical dues sèries 1904 i 1922, Discantes y contrapuntos 1906, Catalogue des imprimés de musique des XVIe et XVIIe siècles de l’Université d’Uppsala 1911 i estudis sobre les òperes de Pedrell i sobre obres de la música catalana i universal

Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13

Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular

Fill d’ Albert II de Bèlgica i de Paola Ruffo di Calabria Casat el 1999 amb l’aristòcrata flamenca Matilde d’Udekem d’Acoz, el matrimoni ha tingut quatre fills Elisabet 2001, Gabriel 2003, Manuel 2005 i Elionor 2008 Graduat a la Reial Escola Militar de Brusselles 1980, posteriorment estudià ciències polítiques a les universitats d’Oxford i de Stanford Califòrnia, on obtingué el Màster en Ciències Polítiques 1985 Duc de Brabant, el 1993 fou declarat príncep hereu Accedí al tron en abdicar el seu pare 21 de juliol de 2013

Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà

Vida Passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop de cinquanta composicions originals quaranta fantasies, quatre tientos i sis pavanes També inclou una collecció de composicions vocals amb acompanyament en diverses llengües sis villancicos castellans i sis més en portuguès,…