Resultats de la cerca

Continuació dels Alps Dinàrics, presenta una direcció general EW, aproximadament parallela al curs inferior del riu Drin Són constituïts principalment per roques calcàries massives La màxima altitud és al Jezercë 2 694 m Als flancs inferiors hi ha boscs espessos a causa de les pluges abundants, amb mitjanes de les més altes d’Europa La població hi és escassa, i el recurs econòmic principal són les abundants pastures

Mineral que pertany al grup dels tectosilicats Utilitzat des de l’antiguitat en ornamentació, té un color blau fosc intens no uniforme, i en làmines fines és translúcid Es presenta en forma d’agregats de petits cristalls Té duresa 5-5,5 i pes específic 2,38-2,45 És un mineral de metamorfisme de contacte, associat amb les calcàries N'hi ha a l’Afganistan i a Xile

Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970

Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis

A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh

Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa

És un altiplà estructural de superfície pedregosa, desenvolupada sovint sobre una capa de roques calcàries d’origen continental L’erosió eòlica —en aquest cas la deflació— arrossega la sorra del damunt i només hi deixa els fragments més grollers L’hamada apareix, doncs, coberta per una gran quantitat de rocs angulosos Són nombroses a la part nord del Sàhara, i poden prolongar-se sovint en forma de turons testimoni

Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un conjunt d’…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Els conglomerats de la serra de Sant Honorat donen lloc a unes formes de relleu arrodonides, prou diferenciades de les de la serra d’Aubenç, que apareix al fons amb les cingleres calcàries del vessant sud Ernest Costa Les serres d’Aubenç i Sant Honorat 29, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La serra d’Aubenç 1610 m s’estén a l’oest del pantà d’Oliana Alt Urgell, i és força impressionant a causa de les imponents cingleres calcàries de llevant Just al sud d’aquesta hi ha la serra de Sant Honorat que presenta una morfologia ben diferent,…