Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
cànon
Música
Peça en què la melodia d’una veu és imitada (imitació) de manera íntegra per una altra veu o per més d’una.
La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’una altra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic condiciona la forma de la peça, però no la determina…
cànon cultural
Sociologia
Cos de texts literaris, científics o d’altra mena o d’obres d’art considerats constitutius, modèlics i perdurables dins d’una tradició cultural determinada.
D’ésser un terme oblidat i gairebé obsolet, el terme ha experimentat els darrers temps una important recuperació del seu ús, en part com a reacció al predomini del relativisme cultural i d’un cert determinisme economicista en l’àmbit acadèmic Hi contribuí especialment la publicació del llibre The Western Canon 1994, del crític Harold Bloom Més enllà del seu valor general de model, l’establiment d’un cànon no respon a un únic objectiu, atès que hi ha diversitat de cànons que responen a propòsits diferents el cànon potencial, l’accessible, el pedagògic, etc i, per tant, s’han d’avaluar d’acord…
Jean Japart
Música
Compositor flamenc.
El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de Josquin Des Prés
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
Thomas Ravenscroft
Música
Compositor, teòric i editor anglès.
Estudià a la Universitat de Cambridge, on es graduà l’any 1607 Més tard ingressà com a cantor al cor de la catedral de Saint Paul de Londres, on estigué actiu entre el 1618 i el 1622 També fou mestre de capella del Christ’s Hospital de la mateixa ciutat Publicà la primera collecció anglesa de cànons a diverses veus amb el títol Pammelia Londres, 1609, i edità una collecció d’arranjaments de salms que gaudí d’una gran difusió en el seu temps, The Whole Booke of Psalmes Londres, 1621 Com a compositor, escriví diversos anthems , motets i fantasies per a consort de violes En alguna…
Universitat d’Oriola
Institució d’ensenyament superior creada a Oriola el 1569 pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Pérez.
El 1592 el papa Climent VIII disposà que la nova universitat acollís totes les facultats i ciències teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi pogués obtenir el grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre El rector del collegi seria el canceller de la universitat No aconseguí l’aprovació reial fins el 1646, que li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València Fou la més important del regne després d’aquesta El 1786 disposava de 24 càtedres, un claustre d’uns 100 doctors i prop de 300 estudiants Experimentà diverses modificacions…
Josep de Rius i de Falguera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…
Carlo Maderno
Arquitectura
Arquitecte llombard.
Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…
engrandidor
Oficis manuals
Tros de fusta d’alzina, de forma cònica, que els llauners empren per a engrandir canons.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina