Resultats de la cerca
Es mostren 3278 resultats
Aixeus
Coma de la vall Ferrera al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al N del Monteixo.
És la capçalera del barranc d’Aixeus , emissari dels estanys d’Aixeus , que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera
Adar
Vista parcial de les restes del desaparegut vilatge medieval d’Adar, al municipi de Llardecans (Segrià)
© Fototeca.cat
Despoblat
Antic terme rural, despoblat, agregat al municipi de Llardecans (Segrià).
Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans
l’Arc
Caseria
Caseria del municipi de Benimantell (Marina Baixa), separada per la serra d’Aitana de la resta del terme (4 h [1960]).
Es troba a la capçalera del barranc de l’Arc , que s’uneix al riu de Sella sota la vila d’aquest nom
torrent de Llisat
Riu
Afluent per la dreta de l’Éssera que neix al vessant S dels pics de Bagüenyola, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera vall de Barbarissa és centrada per l’estany de Barbarissa El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc
pic de Camporrells
Cim
Cim (2 750 m) de la carena que separa el Capcir de la vall de l’Arieja, al N del massís del Carlit.
Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells on hi ha el refugi de Camporrells , capçalera de la vall de Lladura
Sallent de Castellbò
Vista del poble i ruïnes del castell de Castellbó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), des del 1970 del de Castellbò.
És situat a 1529 m alt, a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta afluent, per la dreta, del riu Aravell
vall de Cadí
Vall del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent), al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2359 m d’altitud, hi ha els estanyols de Cadí
.
És drenada pel riu de Cadí , el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet
bosc de Boissavila
Gran superfície forestal de la Fenolleda (municipis de Virà, Fenollet i Rebollet), en part a la vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.
La riera de Boissavila , que neix al vessant oriental del roc de Boissavila 1248 m alt, constitueix la capçalera de la riera de Matassa
coma les Bienes
Coma de la vall de Boí, dins el terme de Barruera (Alta Ribagorça), drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera dominada pel pic de coma les Bienes , de 2997 m d’altitud és un circ lacustre estanys de coma les Bienes
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al…