Sant Grau d’Albons

Situació

La capella o santuari de Sant Grau es troba, aïllat, al sector occidental del terme d’Albons. Es dreça al cim d’un puig (65 m d’altitud), cobert de bosc de pins i alzines, a la serra de Sant Grau. Prop de l’església, al vessant de tramuntana del pujol, hi ha la Font de Sant Grau.

Mapa: 296M781. Situació: 31TEG050621.

Per arribar a Sant Grau cal situar-se a l’indret de la Creu d’Albons, on s’agafa un camí de terra, apte per a vehicles, que porta fins al santuari, el qual és a 1,5 km del lloc. El camí surt del costat esquerre de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou (per Figueres), just enfront de la cruïlla amb la carretera local que porta a les viles d’Albons i Bellcaire. La clau de la capella és a la rectoria d’Albons.

Història

No coneixem pas notícies històriques antigues sobre aquesta església, que conserva una bona part de la seva estructura romànica. Suposem que deu haver estat sempre, com avui, una capella agregada a la parròquia de Sant Cugat d’Albons. Ignorem, per tant, si la dedicació primitiva seva coincidia amb l’actual a sant Grau, molt popular a la pagesia, sobretot en època barroca. No és impossible que la veneració d’aquest sant s’hi instaurés amb la important refecció del temple feta al segle XVIII, de la qual donarem més detalls. En tot cas en aquesta època s’hi devia iniciar la devoció als sants Roc i Sebastià, copatrons del santuari.

Hom hi celebra una festa, a la qual concorren els habitants d’Albons i dels pobles de la rodalia, el 13 d’octubre, diada de Sant Grau abat.

Al segle XVIII és probable que l’església medieval hagués caigut parcialment en ruïna, degradació que devia afectar la seva capçalera. Actualment, la nau conserva l’estructura romànica, però l’orientació del temple ha estat capgirada i l’antic absis ha desaparegut totalment. El primitiu frontis (façana de ponent) fou convertit en mur de capçalera en traslladar l’altar a l’extrem occidental de la nau. Al costat de llevant, en comptes de l’antiga capçalera, hi ha una façana on es troba l’actual porta d’entrada amb llinda monolítica que té gravat l’any 1753; el mur és rematat per una petita espadanya moderna. La data de la llinda sens dubte és indicativa del moment en què hom portà a terme aquesta important reforma.

L’església fou restaurada pels serveis de la Diputació de Girona; l’obra fou inaugurada l’any 1986. A més d’una convenient consolidació, hom ha recuperat la fesomia del frontis romànic en restaurar les obertures que romanien tapiades. La porta resta, ara, closa per un element transparent —que permet la visió de l’interior del temple—, ja que aquest mur continua fent funció de capçalera. S’ha repicat l’interior, llevant els gruixos d’arrebossats que abans cobrien els murs i la volta, i s’ha refet la pavimentació. La petita espadanya de ponent —obra popular, de maó— ha estat substituïda per una altra de pedra picada. També han estat anihilades unes ruïnes de la casa de l’ermità que havia estat adossada al mur de ponent.

L’única nau de l’església de Sant Grau, de planta rectangular, conserva l’estructura romànica, com ja hem indicat, i per les seves característiques podem considerar que és del segle XI. Uns vestigis dels fonaments de la capçalera desapareguda s’insinuaven (encara que molt poc) just davant la façana construïda al segle XVIII al costat de llevant, en el terreny exterior al temple. Aquests rastres marcaven una curvatura, detall que permet de suposar que aquesta nau romànica estigué, a l’origen, capçada a llevant per un absis semicircular.

La nau és coberta amb una volta de secció lleugerament apuntada, feta amb pedra amorterada i en la qual resten ben visibles les empremtes longitudinals de l’encanyissat; una cornisa de bisell assenyala, a cada costat, la seva línia d’arrencada.

Al frontis romànic, a ponent (mur de capçalera actual), hi ha la portada primitiva, d’arc extern de mig punt, de dovelles poc grosses, ben tallades i polides. El seu vessant interior és degradat, amb dos arcs; s’hi han conservat les pollegueres de pedra.

Al mateix frontis hi ha una petita finestra cruciforme. El mur de migdia és perforat per una finestra de doble esqueixada, d’arcs de mig punt adovellats, que té els vessants molt oberts.

L’aparell romànic, de filades uniformes, és de petits carreus de pedra calcària, tallats a cops de martell, no gaire ben escairats i deixats sense polir; hi ha també algunes filades, entremig, de carreus més grossos. L’argamassa és visible entre les pedres, i a diferents sectors —sobretot al mur de migjorn— es conserven les característiques incisions formant rectangles. La talla, un xic desairada, dels blocs dels paraments, contrasta amb l’allisat curós dels elements de les obertures i dels carreus de les cantonades.

Els paraments exteriors d’ambdós murs laterals de la nau són coronats —com a l’interior— per una cornisa de bisell. Aquesta cornisa segueix, fins i tot, a cada costat, en els trams de l’extrem de llevant dels paraments esmentats, on l’aparell hi és visiblement malmès per la reformació del segle XVIII. És evident, tanmateix, que en aquests fragments reformats —d’uns 2 m de llargada— fou reutilitzat material procedent del sector romànic enderrocat.

Les estructures romàniques conservades a Sant Grau d’Albons poden datar de cap al final del segle XI o els primers temps del segle XII.

Bibliografia

• Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I, Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 43 i 88.
• Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B, Diputació de Girona, Girona 1986, 2a. ed., Notes a la segona edició , pàg. 497.